Joan Roma

MALMETRE L’EMPATIA AMB ISRAEL. Sense cap mena de dubte una de les visites que més m’ha impactat a la vida, va ser al Camp de Concentració i Extermini de Dachau, prop de Munic. El primer que es va construir, i el primer dintre de territori alemany. Fa uns 45 anys de la visita, i la podria reproduir amb pèls i senyals, ara mateix. Tant gran fou l’impacte. I és que en aquell moment ja tenia uns coneixements força avançats de l’alemany i vaig poder resseguir el sorgiment del nazisme, per mitjà dels primers cartells, els primers escrits, campanyes i persecucions. Després he vist, llegit i documentat milers de testimonis, no solament del drama jueu a la segona guerra mundial, sinó al llarg de tota la història. Aquesta constatació de poble perseguit, i durament castigat, obligava a perdonar determinats fets poc comprensibles, per part d’un poble que tant havia patit, però que no mostrava suficient empatia ni comprensió vers un altre poble, igualment castigat: Palestina. Podem comprendre i fins i tot justificar la necessitat d’una pàtria jueva, però no a qualsevol preu ni a qualsevol sacrifici. He escoltat grans experts en l’Orient Mitjà, i llegit l’enorme complexitat del territori i la seva gent. No sóc un expert, però tots som prou conscients i prou equilibrats per a constatar una enorme injustícia, vers el poble palestí, que ha rebut tots els cops i totes les incomprensions imaginables. Precisament, el que més dol és comprovar un clar afany usurpador i ocupador de territoris aliens, per a crear el Gran Israel. I quan això es fa, sempre hi ha perjudicats i expulsats de casa seva, després de segles de vida. De generacions que han viscut i crescut a la seva terra, i que ara, se’ls hi pren , en base a justificacions històriques i religioses. No és just, no és acceptable. I tots sabem que hi ha armes de destrucció massiva, materials, però n’hi ha d’altres de més potents i a més llarg termini, que son encara més letals. L’odi és una d’elles. Cada actuació, fora de la legalitat i de la moralitat ( humanitat ), crea en el poble palestí un increment del seu refús a una possible entesa amb Israel. Tenen en la demografia una arma d’una potència inusitada, perquè van creixent en nombre, i en raons per un dia revoltar-se, amb més i major violència. Suposa una bomba de rellotgeria que explotarà en el moment menys oportú i més delicat per a Israel . No s’entén la no aparició de grups més potents d’opinió interna, per exigir un canvi radical en les relacions entre Israel i els palestins. Res és senzill i de ben segur hi ha enemics de l’entesa a les dues bandes, però sense un acord de les dues parts, és impossible un futur de pau i progrés. A cada moment i a cada acció, hi ha una reacció d’igual o majors proporcions, en un mon ple d’armes de destrucció massiva. Imaginar un futur ple d’incerteses no és el millor futur que les generacions actuals poden deixar a les futures, i Israel està perdent recolzaments per culpa de polítiques nacionalistes que poden satisfer ambicions internes, però que suposen increments de raons externes per a acabar amb aquestes polítiques d’expansió i sotmetiment de tot un poble , a un altre. No és bona la deriva dels darrers anys, i encara menys, la d’ara mateix, perquè ens allunya a molts del que voldríem aconseguir. Un encaix del poble palestí, a la seva terra, ni que sigui en un espai menor del que tenien, però amb plena llibertat i amb plenes opcions per a gaudir d’una vida digna i en plenitud. Tot el que no vagi en aquesta direcció suposa un maltractament inacceptable que treu simpatia i empatia amb la causa jueva. Les lliçons de la història haurien de servir per a ser més comprensius i més favorables a no provocar injustícies a d’altres pobles . I recordar que l’acumulació de pobresa i odi, suposa tenir un arma de gran poder destructiu que pot ser activada en qualsevol moment, per a desgràcia de totes les parts.