Joan Roma

LA VERITAT FA MAL. Com sempre passa, quan s’expliquen veritats hi ha qui se les agafa bé i qui li semblen injustes, per no dir, faltades de respecte. No, no , el respecte és una cosa, i la veritat, una altra de molt diferent. Sempre he procurat no donar mai cap dada falsa o no prou contrastada per evitar que les crítiques a falta de rigor, tinguessin fonament. Em poden criticar, em poden posar tota mena de qualificatius, però no em poden dir que falsejo dades o que no he contrastat xifres, informacions i documentació. Per això, hi ha articles que es fan en un moment i d’altres requereixen elaboració lenta. Es cert que google ajuda molt, però no te’n pots refiar per segons quines dades i informacions. S’ha d’anar a l’arrel del tema, i d’aquí que quan tinc algun problema de rigor, faig servir els serveis del Parlament de Catalunya per a obtenir informació i documentació sobre el tema a tractar. D’aquí que vagi sempre tranquil en matèria de certesa en dades, xifres o informacions oficials. Es un gran avantatge perquè no es dona un argument essencial als adversaris i crítics. I en temps de procés i batalles independentistes, la veritat és essencial per a plantar cara. Son tantes les mentides i falsedats dels promotors del procés, que sembla impossible com gent llegida i viatjada ha pogut comprar moltes de les afirmacions i propostes. Aquesta és una de les sorpreses del moviment que confirma el fet de que el fanatisme esborra la consciència i la intel•ligència. Si mirem enrere i repassem les principals diades, actes, i mobilitzacions a favor del procés, ens trobem amb sorpreses majúscules que van des de la multiplicació exagerada de participants en cadascuna de les Diades, o de la majoria de mobilitzacions, a promeses d’internacionalitzacions que mai havien tingut lloc, o a estructures d’estat que ni tant sols s’havien estudiat. Son tantes i tant voluminoses les mentides que semblen impossible haver-les publicat en mitjans suposadament seriosos com per haver-les hagut de contrastar. Dona la impressió que durant els anys de màxima exaltació, ningú volia tenir problemes i quedar malament amb els promotors, de manera que s’acceptaven totes les dades i informacions, sense cap ànim objectiu. Es així com mentides i falsedats van creixent fins esdevenir grans embolats, molt difícils de punxar quan s’ha d’acceptar que no tenien cap fonament. S’ha usat i abusat, de tota mena de promeses i compromisos que no tenien cap suport legal, institucional, ni real. I comprovada tota aquesta immensa farsa, ara es vol amagar i evitar sigui detallada. Precisament tot el contrari del que convé fer. Ara i aquí, hem de dir la veritat i mostrar les vergonyes en les que s’ha fonamentat el procés. No és falta de respecte, és exigència de conèixer la veritat.