Joan Roma

FRIVOLITAT I POLÍTICA. Vist com anaven les coses a Madrid, eren més que previsibles els resultats obtinguts per cada força política. Vaja, pam amunt, pam avall, les enquestes i els pressentiments feien imaginables aquests resultats. Alguns se’ls agafen com a extrapolables a tot lloc i moment, d’altres els circumscriuen a un moment concret. Francament, sense ser expert en previsions futures, la situació de Madrid és molt excepcional, a tots els nivells, i faríem bé en no donar per fet, la repetició en altres indrets. Les lliçons que hem d’extreure de la campanya, però sobretot de la manera de governar i gestionar, sí han de servir per prendre’n nota i actuar en conseqüència. Estem en temps volàtils, poc profunds i poc donats a demanar responsabilitats. Ho hem vist ara, a Madrid, però a Catalunya en tenim un grapat d’exemples ben palpables i concrets. La memòria és molt curta i selectiva, de manera que els mètodes d’abans, ara ja no serveixen. Vull dir que s’han de trobar noves vies per arribar a la gent, de manera directa i contundent. Elaborar discursos i disquisicions sobre els grans temes, és perdre el temps. La gent s’ha acostumat a mirar el mòbil per rebre imatges i explicacions comprimides en petites càpsules. No fa cas de propostes molt elaborades. No és estrany la decepció del candidat del PSOE, Angel Gabilondo, davant un vendaval de frivolitat com el de Díaz Ayuso. Son com un mirall cap per avall, en que l’un pretén exposar uns arguments i unes propostes, i l’altra, escup una simple tonteria, sense cap relació amb el tema i el moment. La gestió de la Comunitat i la campanya han suposat el triomf de la frivolitat. No calia preparar programa, ni debats, perquè tot depenia d’uns simples ànims per sortir del pas. Tot és precari, tot és simple, tot es resumeix en poques paraules. I dir-ho amb suficient desimboltura com per caure bé, a un sector de la societat que simplement vol pensar poc i està cansat de tantes incertituds i restriccions. L’alliberament de restriccions suposava viure com si no hi hagués perill, i això ha comportat una sensació de llibertat que contrastava amb altres territoris. Les conseqüències ni les sabem ni molts les volen conèixer. A vegades, la ignorància dona un sentit de falsa seguretat i llibertat. S’ha usat i abusat d’aquesta falsa sensació de llibertat, en una campanya plena de despropòsits. El més greu és que vistos els resultats, la formula continuarà. Ha donat resultat una vegada, es provarà de repetir-la, imaginant Madrid fora del mapa de restriccions. Això portarà a debats absolutament surrealistes a la Comunitat, en els quals, uns provaran de plantejar supervisions, controls i compromisos i els altres els rebatran amb simples comentaris de saló. La frivolitat per damunt la serietat.