Joan Roma

CATALUNYA, TERRA DE CONFLICTES. De Catalunya, terra d’oportunitats, hem passat a ser, terra de conflictes. Diria que no hi ha sector ni àmbit en que no hi hagi bloqueig, dubte, oposició o directament conflicte. Les inversions no venen, i moltes empreses marxen. No hi ha res més covard que el diner, i a fe que aquí fem por arreu del país. Com i perquè hem arribat aquí ? Quan Artur Mas va decidir trencar amb l’estabilitat i buscar una mena de majoria àmplia per fer el que volgués, el país li va contestar retirant-li una part de la confiança donada. Si hagués après la lliçó i s’hagués retirat als campaments d’hivern, per a recuperar la confiança perduda, a dia d’avui estaríem en la millor de les condicions. Però, no va voler insistir i persistir, i la davallada es va convertir en desbandada. El pal de paller que havia ostentat CiU, va quedar orfe, i no va trobar substitut. Les coses van anar de mal en pitjor, i tot va quedar impregnat d’improvisacions i fugides endavant sense to ni so. El govern va perdre el fil conductor i des d’aleshores va a la deriva sense dirigir ni planificar, precisament en el moment més rellevant de la història, per aconseguir apuntar-se a la recuperació, gràcies als fons europeus. Com passa en tots els temps de crisis profunda, la gent millor preparada, marxa cap altres destines i es queden els més mediocres. Personatges que en temps normals, no haurien passat de caps de secció, esdevenen directors i secretaris generals. I els mateixos consellers no donen la talla com per a dirigir uns departaments que haurien d’anar a toc de tambor i marxen al so de flautes travesseres. I com sol passar, la decadència d’un lloc, coincideix amb l’empenta en altres indrets. Empenta que espera les febleses dels adversaris per aconseguir inversions i emportar-se empreses. Es el que estem veient a nivell de Madrid, per una banda, i a nivell de la Comunitat Valenciana, Aragó, Andalusia, País Basc, i altres, per l’altra. Son molts els empresaris i emprenedors que expliquen les immenses facilitats que troben en aquestes altres autonomies, en contraposició a les dificultats de casa nostra. On aquí tot son problemes, allò tot és buscar solucions. On aquí és conflicte, allà és pau i tranquil•litat. Com no marxar d’aquí per anar cap allà ?. Estem en un molt mal moment, i el problema és la manca de sortides. No tenim govern, i el que teníem era mediocre. Tenim conflicte obert entre els partits de govern, amb una forta dependència vers un moviment contra tot, com és la CUP. No hi ha lideratges en cap de les formacions independentistes, i els segons nivells, encara somien en opcions fracassades. Així, doncs, cap on anem ? Cap al desastre si deixem el futur en mans d’aquests partits, o cap una sortida valenta, si tornem a votar i fem un canvi de vot. Agradi o no, amb més o menys entusiasme, la única sortida vàlida és que el PSC tingui suficient força per a formar govern. Es l’únic partit amb les idees clares i prou gent preparada com per sortir del fangar on estem ficats. I quan més aviat millor perquè les ocasions perdudes, ja no tornen.