Joan Roma

TRANSPARÈNCIA I SEGURETAT. L’atac i les greus destrosses produïdes a la Comissaria dels Mossos a Vic, em varen portar prop de 30 anys enrere quan en el Parlament discutíem el model de policia catalana i el seu proper desplegament per tot el país, començant precisament per Vic. També em vingué la imatge del tall de la cinta inaugural per part de la Consellera Ma. Eugenia Cuenca i l’Alcalde, Pere Girbau, en un ja llunyà 1994. El model triat de desplegament i de comissaries volia donar la imatge de transparència i de proximitat, traduïda en uns edificis amb grans cristalleres, en contrast amb els vells edificis d’altres policies, fetes d’obra i ciment. La idea era transmetre transparència, amb vidrieres àmplies, i alhora seguretat per considerar que eren prou fortes i segures com per resistir l’atac d’algun exaltat puntual. Ni en aquell moment ni en temps molt més recents, ningú podia imaginar un atac directe, amb una violència inusitada, contra la Comissaria més emblemàtica dels Mossos, per raons històriques. Em consta el dolor i la preocupació de tot el Cos per uns fets tant greus i alhora tant inesperats, com els succeïts. I aquest atac suposarà un canvi important en la filosofia inicial del desplegament. No pot tornar a passar, en cap altre indret del país. Les noves tecnologies i formules de treball, han canviat radicalment el treball intern i extern, i les nombroses plantilles que tenien les comissaries, 15 o 20 anys enrere, han estat modificades sensiblement. Fins ara era impensable tenir dotacions de protecció del propi edifici. Es donava per descomptat que a ningú se li ocorreria atacar-les sense crides a concentracions prèvies, com per tenir temps a enviar-hi dotacions externes i preparades per a fer front a les amenaces. Ara, s’ha de revisar aquella filosofia i implantar canvis adients i suficients. I no serà fàcil perquè la situació de moltes de les comissaries, i l’espai exterior, fan complicades les solucions apropiades. Però, l’arquitectura s’ha d’adaptar a la seguretat, i em consta s’està treballant en aquest àmbit. Lògic. No es pot repetir un fet semblant posant en perill els agents de l’interior, i les persones que puguin estar fent-hi gestions, però no solament per això. En el seu interior hi ha elements bàsics de seguretat, tant en material com en documentació, i això ha de ser preservat de qualsevol destrossa o robatori. A més, per qüestions d’imatge nacional i internacional, no es poden repetir imatges d’assalt a una comissaria. Un edifici policial, com un de judicial o de qualsevol altre estament institucional ha de ser preservat, amb totes les garanties. I ara toca veure com s’aconsegueix aquesta protecció. Estem en temps complicats, en els quals el principi d’autoritat és qüestionat i vulnerat fins extrems mai imaginats. L’assalt a la comissaria ho demostra, però aquest fet s’emmarca en molts altres que suposen canvis profunds en les vies de protesta, fins el punt que la violència es justifica, per part d’alguns, en qualsevol lloc i moment. En poc temps veurem canvis notables en totes les comissaries. Ens sabrà greu prescindir d’alguns elements característics, però si un tema ha de passar per davant de tots, és que les persones en el seu interior se sentin segures, siguin agents o no. En un cas com aquest, no s’ha d’esperar un nou atac, sinó evitar-los arreu.