Joan Roma

TENIM EINES PER GOVERNAR- NOS ? Un dels principals arguments, sinó el més rellevant dels independentistes, és que Catalunya no té prou eines per a governar-se . Menyspreen l’Estatut, per considerar-lo, insuficient i retallat pel Constitucional, de manera que el consideren inservible. No estic gens d’acord amb aquesta apreciació, sobretot perquè si algú es llegeix el seu contingut podrà comprovar com hi ha un immens camp per córrer, especialment si es disposa de suficient finançament. I aquest és un altre dels arguments per voler trencar i marxar. El sistema de finançament és injust i insuficient. Ni un ni altre argument és suficient ni justificador de la fugida cap a un objectiu impossible : la independència. Es cert que la sentència del Tribunal Constitucional, va ser un despropòsit, pel moment i per la forma, però era més que previsible, vistos alguns continguts que tots els diputats sabíem no encaixaven dintre de la Constitució. En vaig ser, actor i espectador directe, en tant que diputat. Ara bé, el contingut global, és més que suficient per a augmentar l’autogovern de manera notable. En quan al finançament és cert que ha de ser modificat. Fins ara, s’han acceptat i signat les reformes fetes, amb queixes que s’han de tenir presents en la propera ocasió. De fet, tothom té molt clar que hem d’anar cap el que anomenem sistema ordinal, mitjançant el qual si Catalunya és la tercera en aportació hauria de ser la tercera en rebre de l’Estat ( ara és la onzena). Corregit el finançament, així com altres normes que han complicat el funcionament de les administracions, l’Estatut permet un ampli i fort autogovern. La qüestió és si es vol fer servir, o simplement es busquen excuses per anar per altres camins. He estat quaranta anys, gestionant i governant un municipi, a banda de participar en altres institucions com un consell comarcal, o implicat en una diputació. Tinc clar que les competències pròpies es poden ampliar i millorar sensiblement, si la gestió és eficient, i si l’economia està en bones mans. Si estudiem el contingut de la Llei de Bases de Règim Local ( la constitució dels ajuntaments) veurem que conté poques competències, però en canvi els ajuntaments n’han assumit moltíssimes més. Per què ? Per necessitat i per ambició de servir i ser útils. I ningú s’hi ha oposat, si les coses s’han fet bé. Des d’un ajuntament es pot ampliar i millorar la sanitat, l’educació, la salut, serveis socials, les polítiques d’habitatge, de joventut, esports, cultura, oci...i tanmateix no en tenen competències, o molt escasses. Podrien dir, i alguns alcaldes ho fan, que això no és competència seva sinó de la Generalitat o de l’Estat, i ja està. Però no, un bon alcalde, es fica allà on se’l necessita, i si disposa de mitjans, resoldrà el tema. Fa quaranta – dos anys que aquesta és la realitat del món municipal. Per què no ha actuat de manera similar el govern de la Generalitat ? Per aires de grandesa i una immensa mediocritat de la major part dels seus governs. Ha preferit caure en el victimisme, que arremangar-se i treballar de valent per resoldre les deficiències. Ha gastat molt, i molt malament. Ha estirat més el braç que la màniga fins arribar a un deute de vuitanta-mil milions d’euros i un endeutament màxim que no li permet cap marge maniobra. Arribats on estem, toca asseure’s amb el govern central i pactar el futur. Acordar una moratòria per pagar deutes, en primer lloc. Tot seguit exigir un nou sistema de finançament més equitatiu, i acordar unes inversions de l’Estat a Catalunya, proporcionals a les seves necessitats. A continuació, dedicar-se al bon govern, sota el principi de l’austeritat i la bona gestió. L’Estatut dona per un autogovern ampli i ambiciós. No es vulgui menysprear perquè no té raó de ser. Fins ara s’ha fet, i els resultats els tenim a la vista. Es hora de canviar i buscar altres models. El del País Basc, n’és un de ben proper.