Joan Roma

MOTOS, PER RUTES SECUNDÀRIES. Els qui vivim en pobles, relligats pel que en diem carreteres secundàries, encara que portin alguns noms pomposos com Eix Prepirinenc, Connexions transversals, i similars, tremolem quan arriba el bon temps. En qüestió de dies, el panorama circulatori canvia radicalment. Caps de setmana i festius, dona la sensació d’obrir la veda a tota mena de grups, clubs, associacions, amicals, ...de la moto en les més variades formes i potències. Les nostres carreteres es converteixen en el gran atractiu per venir a fer quilòmetres. Alguns de forma pausada, contemplant el paisatge, altres pretenent emular els grans campions del món ,en aquestes especialitats. El resultat, constants ensurts, pànic a conduir, i fiar a la sort acabar el trajecte sense accident. A final de temporada, quan els mitjans de comunicació ens resumeixen el nombre d’accidents, el nombre de víctimes mortals, i de ferits, considerem un miracle no haver-los duplicat o triplicat. Donaré només unes poques xifres, per saber de què parlem. Entre 2011 i 2019, el nombre de motoristes morts, a tot Espanya ,va superar la xifra de 2.000. La de ferits, supera en molt aquesta xifra. Catalunya és un dels territoris amb més practicants, de manera que també som la que aportem més víctimes . I més que n’aportarem sinó hi ha canvis significatius en algunes pràctiques molt poc prudents. Per raons de càrrecs institucionals i de partit, he estat i encara sóc usuari de carreteres de gran atractiu turístic i circulatori com la Carretera de La Pobla de Lillet a Campdevànol, la de Ripoll-Les Llosses- Berga- Solsona, Montesquiu – Alpens – Borredà – Berga, Berga- Sant Llorenç de Morunys, Guardiola – Saldes – Josa – Tuixén, Gironella- Prats, etc. Anar en cotxe per aquestes carreteres secundàries, caps de setmana i festius, suposa una atenció i tensió màximes, fins arribar a destí. Ens podem trobar colles de 4,5,8 o 10 motoristes , en qualsevol lloc i moment. Alguns son complidors de les normes i esperen trobar el lloc oportú per a passar, però n’hi ha pocs. Per això venen perquè tenim revolts a centenars i molts pocs trams rectes. Altres, son menys complidors i demostren tenir pressa per avançar. En aquest moment es produeixen els motius de perill. El primer passa com pot, el segon també, el tercer amb dificultats i els altres, o cometen alguna imprudència o corren el perill de quedar desenganxats dels primers. I el darrer o darrers suposen el gran perill, perquè solen ser els menys experimentats. Cada temporada he vist sobreviure miraculosament dotzenes de motoristes. Per mil•lèsimes de segon, per centímetres no han topat amb algun vehicle, en direcció contrària. Alguns m’han passat en trams inimaginables, altres en revolts, i a d’altres, procuro donar pas, tant bon punt trobo un tram adequat per aflacar marxa. De fet, aquesta és l’opció que procurem facilitar, tots els qui voltem molt en cotxe. Ara bé, toca conscienciar més i millor els enormes perills existents en les carreteres secundàries. L’estretor, l’existència de marges profunds, la manca de protecció en molts revolts, la manca de visibilitat ( aquí he de remarcar canvis notables a l’hora de treure vegetació propera a la carretera) , el pas de bestiar salvatge ( porcs senglars, cabirols, cérvols), treballs agrícoles – ramaders, ...suposen elements afegits a l’hora de conduir. Entenc les ganes de conduir per carreteres atractives, però la combinació que s’hi dona suposa un estat d’alerta i perill constants. Per als motoristes, i per la resta de conductors, però ells son els més vulnerables. Les xifres anuals en deixen constància palpable. Conclusió. No es pot circular per carreteres secundàries a velocitats inadequades, perquè el perill és real i constant. Una segona, és exigir amplades i condicions adequades per al pas de vehicles, i laterals per a ciclistes, si volem compaginar mobilitat sostenible i esport. Aquest és el present i futur que ens espera. Adaptem-nos-hi.