Joan Roma

FRIVOLITAT PRESIDENCIAL Si algú m’hagués dit que vindrien dies en que sentiria vergonya del Parlament de Catalunya, l’hagués tractat d’autèntic beneit. Pels qui hem ostentat la dignitat de representants del poble català, a la màxima institució del país, qualsevol taca en el seu funcionament ens produeix una tristesa i indignació immenses. I ara, el grau de desprestigi, ha arribat a cotes mai imaginades en els pitjors auguris i somnis. Veure a la presidència del Parlament, a una persona imputada en diversos delictes, a punt de ser cridada a judici oral, amb més que probable sentència d’inhabilitació, proposant modificació de reglament per no haver de plegar, fins no tenir sentència ferma i així allargar la seva agonia política, ostentant el segon càrrec institucional del país, és per “cum laude” en frivolitat i inconsciència polítiques. Per part d’ella i pels tres partits que li donen suport: ERC, Junts x Cat i CUP. Si haver-la proposat i elegit, ja demostra haver perdut el nord, més greu és el recorregut que pensa portar, sabent que faci el que faci, el seu final polític és imminent. Res pitjor que tenir en una alta institució algú que ni la respecta ni la considera peça fonamental pel bon funcionament del país. El càrrec es converteix en una eina d’interès personal, al seu servei, en primer i darrer lloc. Mal començament tenim, que augura, pitjor final. Per si no en tinguéssim prou amb aquests precedents, aquest tripartit anuncia retorns al passat que no volen admetre com ja fracassats i impossibles de repetir. Ho poden intentar en les fases més prèvies però no podran passar d’anuncis i excessos verbals. En cap cas, es permetrà vulnerar de nou ni el Reglament del Parlament, ni molt menys l’Estatut d’Autonomia, i la Constitució. Els intents hi seran, no en tinc cap dubte, ara bé, la presència a la Mesa del Parlament de la Vicepresidenta segona, Eva Granados, i del Secretari primer, Ferran Pedret, son garantia d’exigència democràtica. Qualsevol intent de trencar l’estat de dret, comportarà la immediata posada en marxa dels elements de contenció. Ara bé, ens podem permetre, en la pitjor crisis sanitària, econòmica i social, dels darrers decennis , dedicar més temps a batalles internes que a resoldre els problemes dels ciutadans de Catalunya ? La resposta, és no, però quan els tres partits de govern viuen en una altra realitat, la dels ciutadans passa a ser secundària. No veuen el perill d’esclat social, si no s’afronta la crisis amb la màxima urgència i eficàcia. Per això encara és més greu i sensible la frivolitat de la presidenta del Parlament. Una persona capaç d’obviar les lleis vigents, capaç de posar la institució al seu servei, capaç de portar a l’enfrontament, en comptes de curar ferides i facilitar acords. Els errors es paguen i els errors greus es paguen doblement. Tenim el Parlament en les pitjors mans imaginables. Tots en pagarem les conseqüències.