Joan Roma

ABUSOS BANCARIS. Lluny son els dies en que hi havia autèntica competència entre les Caixes d’Estalvis i els Bancs, i entre tots ells. Ja hem oblidat els regals, les promocions, les facilitats per a obrir comptes o fer transferències, l’amabilitat en el tracte per evitar perdre clientela. Desaparegudes les Caixes, i molts dels Bancs, en un instant hem passat de clients a súbdits, al servei d’ells. El món al revés. Aviat haurem de donar les gràcies perquè ens guardin els diners i ens permetin fer operacions amb els nostres diners, que semblen més d’ells que nostres. I només faltava l’arribada de la pandèmia per a col•laborar en la tasca de foragitar-nos de les seves oficines i evitar anar-los a empipar. Ara, anar a una oficina, és més complicat que anar al metge. Tot s’ha de fer de lluny, el més lluny possible, i oblidar l’existència d’unes coses, dites oficines que pràcticament han desaparegut de la geografia, i només les tenen per ubicar-hi un poc personal, per fer veure que encara existeixen. La resta, via telemàtica. I si no en saps, aprèn –ne . Cursos accelerats per a poder operar, oblidant que el nostre país queda lluny de les noves tecnologies en moltes parts del país. Culpa nostra si vivim en un lloc perdut. Ells ja han fet el que calia, i no és culpa d’ells el que nosaltres no tinguem cobertura universal. I a partir d’aquí, ja ens deixaran fer algunes coses amb els nostres diners. Això sí, els favors es paguen i com a bons banquers ens faran pagar per tot i per a tot, no sigui que ens féssim rics a costa d’ells. Qualsevol moviment, qualsevol detall a introduir en els nostres comptes, tindran la seva bonificació....per a ells. A nosaltres ens imputaran comissions, generoses, contundents, de forma immediata unes, i de forma trimestral, semestral o anual, segons sigui el cas. La qüestió és marejar-nos en pagaments que anem fent, sense saber ben bé a què corresponen. Transferències , una comissió, targeta número 1, comissió 1, targeta número 2, comissió 2, manteniment de compte 1, comissió primera, manteniment de compte 2, comissió segona....i al final de l’any ens donem compte de que el gran beneficiari és sempre el banc. Ja sabíem que els bancs mai perdien, el que no teníem clar és que podien arribar a guanyar, fins i tot sense fer res. I res de protestar. Prou fan en tenir els nostres diners ben guardats. Si hi ha persones grans, amb problemes de maneig de les noves tecnologies, el que han de fer son cursos organitzats per ajuntaments o associacions de la gent gran. I si no que s’emporten la filla o alguna neta, al caixer automàtic per operar i resoldre els problemes que tinguin. Els caixers son intel•ligents, tant intel•ligents que no s’equivoquen mai, si de cas son els clients els que no els saben fer servir. I hauríem de donar les gràcies per tenir-los a l’abast, a l’aire lliure on no s’agafa cap virus, i on pots operar a la vista de tothom per a demostrar com d’espavilat ets, a l’hora de fer un examen com aquest. També és cert que pots passar vergonya i haver de demanar ajuda a algú que espera darrere teu, però cap problema, és una manera de col•laborar i participar en una acció solidària, de manera que al final del dia, hauràs fet una bona acció. Què més vols ? I no protesteu perquè la cosa pot millorar .... per a ells. Les poques centrals i sucursals, poden acabar desapareixent i tenir un banc virtual. Sense presència física enlloc, sense poder parlar directament amb ningú....tot arribarà. El camí és llarg i sempre saben on volen arribar. No ho dubteu.