Joan Roma

UN NOU EMBAT. Proposen els cupaires una nova ració d’enfrontaments i trencaments de la legalitat, com a recepta principal per aquesta nova legislatura que acaba de començar. Res de negociacions ni taules de diàleg, el que convé és resistència i anar per lliure, sense fer cas a les lleis democràtiques que garanteixen la pau i convivència. Totes son fruit d’un Estat opressor al qual no s’ha de tenir en compte. Ho diu el portaveu de la CUP, després d’haver acceptat entrar a la Mesa del Parlament, cosa que havien dit, mai farien. Queda clar que han esborrat la paraula mai, per a introduir canvis notables en el seu futur immediat. Es fàcil fer crides a la desobediència, a plantar cara, a fer sacrificis per aconseguir alliberar-se del jou estatal, ...des de llocs molt ben remunerats i confortablement seguts en els escons del Parlament, del Congrés de Diputats i d’altres institucions democràtiques que tant menyspreen. Fins ara no hem vist aquesta rebel•lia a casa seva. Es a dir, en els llocs on governen o on estan a l’oposició, no s’han vist grans trencaments de la normalitat, excepcions feta d’algunes perfomances de baix nivell, que ja han passat a la història. En el seguiment que faig de les actuacions dels diferents partits en les institucions que governen, la CUP no surt com trencadora de normes. Al contrari, he vist que en molt poc de temps, s’han adaptat totalment al que fan la resta de partits, fins el punt que no és possible distingir si en un poble o ciutat governa la CUP, ERC o Junts x Cat. Prova fefaent de que s’han integrat en el sistema. Potser és per aquest motiu que algun dels grups que conformen les CUP han reclamat una sacsejada, ni que sigui només verbal per a demostrar que mantenen l’esperit combatiu i que son capaços de fer crides a la revolta. Fàcil de dir, complicat de complir. No veig per enlloc ganes de sortir del guió per emprendre camins cap al pedregar. Si volen tornar al passat, poden intentar-ho, però toparan una i altra vegada amb l’estat de dret. Es cert que ara tenen alguns aliats conjunturals en Junts x Cat, que volen posar ERC en situació incòmoda, però en el moment que ho creguin oportú canviaran de bàndol i els deixaran penjats. En fi, queda clar que aquesta legislatura serà curta, perquè hi ha massa distància i discrepàncies com per a conformar un govern mínimament operatiu, i plantejar un programa que compti amb prou fidelitat, com per a que duri. Així, doncs, toca resistir aquests embats verbals, a l’espera topin , de nou, amb la realitat. Una vegada fracassats, haurem de tornar a les urnes per a confiar en un canvi notable de resultats, i poder així recuperar el seny perdut. Si així ho volen, així ho tindran.