Joan Roma

UN ANY DE COLL A l’espera de veure com acaba o com comença l’elecció del nou president de la Generalitat, ja podem dir que estem davant una legislatura ( la tretzena) que comença amb molt mal peu. No li dono més d’un any de coll, abans no implosioni. Si algú dubtava de la capacitat d’entesa entre ERC i Junts x Cat, ha pogut comprovar que és impossible. Ja ni tant sols dissimulen en públic. L’elecció de la presidenta del Parlament, Laura Borràs i el seu primer discurs, son una prova palpable de les distàncies entre partits, i de l’enfrontament personal entre els principals protagonistes. Per reblar el clau, el paper decisori de la CUP enrareix l’ambient, fins el punt de no poder assegurar la conformació d’un Consell Executiu, ni un autèntic programa de govern. En qualsevol moment poden impugnar noms i propostes, provocant crisis de govern, d’abast impredictible. Tot plegat indica una situació similar a la d’abans de les eleccions, però en un pitjor moment. El país està cansat, tensionat i durament castigat per la pandèmia. Han d’arribar importants ajuts de la UE que requereixen mobilització d’equips i projectes, amb celeritat i participació transversal. Amb un Executiu barallat o compartimentat, és impensable. I no oblidem que la nova presidenta del Parlament pot ser cridada a declarar davant el TSJC, en qualsevol moment. I quan se li obri judici, ha de renunciar al càrrec, cosa que succeirà en els propers mesos. Així, doncs, tenim un panorama realment complicat per no dir caòtic, en un dels moments més crítics de la nostra història recent. Què pot passar ? De forma immediata no es veu altra alternativa que la de formar govern, amb la única participació de membres d’ERC i Junts x Cat, sense personatges de renom perquè en les actuals circumstàncies ningú acceptarà assumir càrrecs d’alta responsabilitat , plens de dificultats i precarietats. Anem cap un nou Consell Executiu, compendi de mediocritat i resignació, arrossegat per uns partits que no volen assumir la realitat de les coses. Junts x Cat i la CUP, han conformat un duo radical, destinat a fer seguir ERC per camins similars als del passat. Continuen immersos en un món fictici, ple de frases fetes i valenties de paper, que només es trencarà quan topin amb la dura realitat. Per això caldrà una nova tanda de propostes fora de la legalitat com per obligar de nou a intervenir, per vies polítiques o judicials. Fins on està disposada ERC a seguir aquesta via , destinada a la derrota ? Ningú ho sap. Ni ells mateixos perquè en el passat llunyà i el més recent ERC s’ha deixat portar per pressions i rauxes que no han fet res més que agreujar la situació i portar-la a camins sense sortida. Potser és el destí que ens espera, per donar pas a un canvi radical de model, que comporti l’entrada en escena de Salvador Illa. Dono un any de coll per arribar en aquest punt. Veurem.