Joan Roma

RES SERÀ IGUAL Costarà fer-se a la idea, però poc a poc, els partits independentistes comprovaran que ja res serà igual a abans de les eleccions del passat dia 14 de febrer. Pels resultats, sí, però també perquè es va tancar una etapa que ja no tornarà. Son diversos els factors que juguen en aquest canvi d’etapa. Un, la victòria del PSC que ha tornat per a quedar-se. Ho veurem a les properes eleccions municipals de 2023. Es molt diferent encarar unes municipals amb una presència mínima a les institucions, o amb una d’important. Estic convençut que tornarem a veure els socialistes en les grans alcaldies que havien tingut: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Terrassa,... Hi ha un segon aspecte rellevant en el canvi d’etapa, i és la seguretat de que no es repetiran fets com els del 6 i 7 de setembre de 2017, en el Parlament de Catalunya, per dues raons. Una, la dels partits que les varen protagonitzar. Han comprès la gravetat dels fets, encara que no l’hagin volgut reconèixer. Va ser el més gran atemptat a la democràcia, en tota la nostra història contemporània. Però, també perquè han vist les dures conseqüències que han comportat. Podria afegir un tercer element bàsic, i és que la temença a fer ús de l’article 155 que existia, ja no hi és. Si en algun altre moment s’ha d’activar es tornarà a fer, molt abans del que es va fer. Sóc dels convençuts que d’haver-lo aplicat el 8 de setembre, ens haguéssim estalviat un munt de conflictes i problemes. Un altre argument és la constatació que un Estat democràtic, és molt més fort del que alguns havien pensat. I d’acord amb aquesta ignorància, han vist que trencar l’estat de dret, suposa activar tots els mecanismes legals que se’n deriven. La candidesa, per no dir ignorància suprema d’alguns polítics presos, a l’hora de reconèixer que no s’havien imaginat la fortalesa de l’Estat, és per emmarcar en totes les seus dels partits independentistes. Què es pensaven ? Tot el procés i post procés ha servit per veure on està el món democràtic. Gairebé fa vergonya dir-ho, però els protagonistes de la fugida endavant, creien que això de trencar la legalitat, dir adéu a un Estat, per crear-ne un altre, era cosa fàcil d’aconseguir. Una altra mostra d’ignorància sublima. Ara han descobert l’existència de la Comissió de Venècia, les condicions per convocar un referèndum, el posicionament dels òrgans de la UE respecte posicions secessionistes, etc, etc. En resum, han descobert el mon real. Aquest mon real, suposa el total rebuig a accions unilaterals, a trencaments de Constitucions, a DUI’s, a referèndums / consultes de tot tipus, sinó compten amb l’acord del govern de torn. En fi, que al final de recorregut , han vist que res del que havien pronosticat, promès o imaginat era possible. En aquest descobriment de la realitat, sembla haver-ho entès més, ERC que no pas Junts x Cat, i ja no diguem les CUP que viuen en un altre món. Però, torno al principi. Res serà igual perquè ja ningú podrà al•legar ignorància, per una banda, ni li serà fàcil enganyar, per una altra. Toca aterrar i jugar amb les regles de joc que ens hem donat. Poden agradar més o menys, però Espanya és una democràcia plena, amb millores pendents en alguns àmbits, però molt per davant de la immensa majoria de països del món. No en va està situada en els 23 països més democràtics del món. Alguns ho havien oblidat o no ho volien reconèixer. Ara ja ho saben.