Joan Roma

QUANTS PRESIDENTS HEM TINGUT ? Estranya pregunta de no fàcil resposta com podrem veure tot seguit. Per alguns, estem a punt d’elegir el 132è president de la Generalitat, per a d’altres, el proper president serà l’11è. Tenim, doncs, una discrepància de 121 presidents. Poca broma. D’on ve aquesta enorme discrepància ? L’any 2003, l’historiador Josep Ma. Solé i Sabaté va redactar un fulletó per enciclopèdia catalana en el qual anava a buscar els orígens de l’actual Generalitat, en el llunyà 1.359, amb Berenguer de Cruïlles com a primer “president”, seguit de 120 altres, fins arribar el 1.714 amb Josep de Vilamala, que seria el darrer. Per a ell, seria equiparable la Diputació del General, amb una mena d’embrió de l’actual Generalitat. Un salt molt agosarat i poc fonamentat a la vista de les competències i composició d’una i altra. M’explico. La Diputació del General, era una comissió temporal encarregada de recaptar els tributs per al rei de torn. La seva composició era de 6 membres: dos procedents de l’estament eclesiàstic, dos de l’estament militar i els altres dos en representació reial. La fortalesa de l’església en aquells temps feia que la coordinació de la comissió recaigués en un dels membres de l’estament eclesiàstic, tot i que mai la va presidir. El paper de “president” no existia, i la comissió tenia un rol molt determinat i supeditat a les funcions de recaptació. Tot i aquesta immensa distància temporal i alhora de funcions, la proposta va fer fortuna perquè portava les arrels de l’actual Generalitat, a més de 600 anys enrere, i tots els nacionalismes pretenen provenir de temps llunyans, més o menys mitificats. Catalunya no ha estat una excepció, de manera que en alguns documents, els presidents actuals, semblen ser la continuïtat d’aquells “històrics”. Així és com a Jordi Pujol se’l va considerar el president 126è, o al darrer, Quim Torra el 131è. Vindria ara, el 132è. He de dir que discrepo d’aquesta interpretació perquè si aquest fos el cas, ens trobaríem amb un fet insòlit en la nostra història i en la del nostre entorn, com seria que hauríem tingut 121 “presidents eclesiàstics”. Tots els de la sèrie històrica. I això, és difícil de mantenir, i no només per aquest motiu sinó perquè equiparar la Diputació del General amb la Generalitat actual, és més que un salt en el buit. Per als qui defensen la teoria dels 121 “presidents”, s’ha d’informar que el primer, Berenguer de Cruïlles, era Bisbe de Girona. I el darrer, Josep de Vilamala, era monjo sagristà del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Entre mig, tenim un canonge de la catedral de Barcelona, Miquel de Santjoan, o un abat de Sta Maria de Ripoll, Dalmau de Cartellà, etc. En resum, 121 clergues, en els seus diversos càrrecs: monjos, bisbes, abats, sagristans, etc. Per als historiadors més rigorosos i menys propensos a salts en el buit, la realitat és que la Generalitat va néixer l’any 1.931 de la mà de la Segona República Espanyola, sent Francesc Macià el primer president, seguit de Lluís Companys, i de Josep Irla i Josep Terradellas ( a l’exili), i ja amb la democràcia recuperada els seguiren Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Joaquim Torra, en el desè lloc. Ara, doncs, toca elegir l’11è president. Tenim aquí un nou motiu de debat i discussió que en algun moment s’ha de tancar, per evitar interpretacions poc rigoroses del passat i vetllar per la realitat històrica. Durant anys s’han fet trasllats de fets i accions, molt allunyades de la realitat. Es hora d’explicar les coses com varen ser i com son, per evitar interpretacions contradictòries. Ara i aquí ,en tenim una de ben evident.