Joan Roma

PRESIDÈNCIA AL SERVEI DE LA CAUSA. El procés com a tal ha fracassat però queden encara un munt de supòsits i móns imaginaris en una part de la societat, i per descomptat, en els partits independentistes que allarguen el seu final. Viuen encara en el passat i del passat, pensant poder seguir un temps més en el món paral•lel construït, en els darrers anys. No sabem quan tardaran a donar-se compte del camí impossible emprès, però tard o d’hora ho hauran d’assumir. Mentrestant, veurem un bon nombre de plantejaments de cara a la galeria . Inflamats discursos i potents crides a la resistència i a la crítica contra tot el que vingui de l’Espanya imperial . Per a ells, res de bo pot provenir de Madrid, i tots els gestos, totes les propostes del govern central, contenen enganys i falsedats que solament ells son capaços de contenir i rebatre. Es l’èpica dels autèntics representants del poble català, sotmès des de fa molts segles al poder central. Bé, ja ho hem vist i escoltat centenars de vegades, i no cal repetir discursos de manual. Si algú tenia alguna esperança de canvi, ha pogut comprovar en la constitució del nou Parlament, sorgit de les eleccions del passat dia 14 de febrer que això continua on ho vàrem deixar. L’elecció de la presidenta i el discurs que va deixar anar, és una prova concloent de voler allargar la confrontació, per molt que sàpiguen que no porta enlloc. Ara bé, després d’escoltar el discurs, i sospesar fins a quin punt contenia barbaritats sobre com carregar-se preceptes sagrats de la democràcia ,se’m va ocórrer pensar en els objectius de la nova presidenta. Tothom sap que el que volia era ser presidenta de la Generalitat, i no pas del Parlament, però aquí pot fer servir el càrrec per a passar a la història d’altra manera a com li espera. A aquestes alçades de la vida suposo que tothom sap que Laura Borràs està imputada per diversos delictes. Concretament de malversació de cabals públics, frau a l’administració, prevaricació i falsedat documental, conseqüència d’haver concedit ,en 18 contractes menors, un total de 260.000 euros, a un amic seu, quan ostentava el càrrec de presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. En qualsevol moment serà cridada a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i si se li obre judici oral, haurà de renunciar al càrrec, i esperar la segura sentència d’inhabilitació que suposadament li caurà. Un vergonyós final de carrera, en un moment en que volia aspirar a passar a la història. I efectivament hi passarà però per una poc gloriosa trajectòria. Què fer en aquestes circumstàncies ? Perquè no una sortida molt més èpica, molt més honorable?. Imposar des de la presidència del Parlament, tota mena d’accions i actuacions en el límit de la legalitat, i si convé, sortir-ne, de manera que sigui perseguida i imputada per desobediència, pel Tribunal Constitucional. Perquè no ? Si Carme Forcadell ho ha estat, perquè no ella ? Així seria objecte de judici en el TS, on podria aparèixer com la gran defensora del poble català, fer oblidar uns delictes, tapats per un de molt superior. El sacrifici per la causa. Una mena de martirologi que permetria passar a la història i guanyar-se un lloc en alguna entitat sobiranista fins a la jubilació. Imaginació ? Realitat possible? Esperem un temps i veurem.