Joan Roma

NO, A TOT. Recordo haver vist, fa anys, aquest contundent crit, en una guixada en un pont d’autopista, em va fer gràcia i ara el faig servir pel tema d’avui. Des de fa molts anys faig un seguiment de les principals notícies , referides a les comarques de la Catalunya central. Entenent per central, cinc o sis comarques, a l’entorn del Bages. En conjunt, prop d’uns dos-cents municipis. Avui, em vull referir a les contradiccions entre les crides a l’impuls de les energies netes, i els entrebancs que se’ls hi posen a nivell territorial. Arran l’anunci del govern central de promoure i facilitar la implantació d’instal•lacions per a generar electricitat, no menys d’una quinzena de propostes han estat motiu de rebuig, per part dels territoris on s’han d’ubicar. Parlo tant de propostes d’aerogeneradors, com de plaques solars. En el primer cas, a cada nou emplaçament li surt alguna plataforma disposada a oposar-s’hi. Els motius son variats , però molt semblants en els arguments inicials: massa alts, massa grans, grans negocis privats, pocs llocs de treball, impacte visual, massa junts, massa a prop, .... Si anem a les instal•lacions de plaques solars, el problema és molt similar, fins el punt de creure que si no és en base a un pla nacional, no serà possible cap implantació amb un mínim de rendibilitat econòmica. I sinó tenen rendibilitat, és impensable tirar-les endavant. En aquest segon cas, el nombre de projectes ha estat elevat. Alguns, clarament desproporcionats, és cert. Penso ara mateix amb un per la comarca d’Osona que era inimaginable per la seva grandària. Ara bé, molts d’altres, de superfície molt raonable, han estat rebutjats, sense ni tant sols donar temps a ser estudiats. No, a tot i a tots. Aquesta és la benvinguda que li espera a qualsevol projecte de generació d’energia. I tanmateix be hem de poder treure profit de la riquesa en vent i sol que tenim en determinats municipis d’aquestes comarques. I ja no em fico en altres territoris que no conec tant bé. No és seriós reclamar al govern de torn, polítiques innovadores en el camp energètic, i al mateix temps participar en fer-les fracassar. Si volem respectar el medi ambient, hem de facilitar la implantació d’energies netes, i si hem de fer un petit sacrifici, en matèria de territori i paisatge, es fa. No podem dir a tot que no, i demanar la implantació en altres indrets. Hem de ser col•laboradors i cooperadors si volem avançar en aquest camp. De moment, la solució la veig llunyana, però haurà de fer-se realitat, si volem complir amb les limitacions d’emissions a l’atmosfera, i contra l’escalfament global. Toca ser menys taxatius i buscar els indrets més adequats. El no a tot, no resolt res, i ho complica tot.