Joan Roma

MOSSOS AMB ESCOMBRES ? Si un tema ha de quedar fora de la lluita política, és el de la seguretat. En aquest àmbit no s’hi valen demagògies, ni solucions miraculoses, perquè no n’hi ha. Es la primera lliçó que ha d’aprendre un polític, sigui del partit que sigui. Tot el contrari del que estem veient aquests dies a casa nostra. Precisament, en un moment tant delicat com el present, no toca ni qüestionar el model policial, i encara menys discutir i proposar en públic mesures “per quedar bé “davant uns quants, deixant a la majoria desemparats, i al Cos de Mossos d’Esquadra (CME) al peu dels cavalls. Quin immens error i quina demostració de manca total de lideratge i visió política !!! El primer que hagués hagut de fer el president en funcions, és anar a veure els Mossos ferits, recolzar el Cos, i fer una crida a la llei i ordre, deixant clar que mai claudicarem davant els violents. Es de primer de bàsica, per un governant, en un país ostentosament democràtic, recolzar les forces de seguretat, en moments tant delicats com aquests .Doncs, no. Aquí, tard i malament. Els esdeveniments em porten trenta anys enrere quan discutíem, en el Parlament, el model de CME que volíem. Uns somiaven amb els Bobbies anglesos, altres amb la Reial Policia Muntada del Canadà, altres amb alguns models nòrdics. Al final, tenim el Cos que tenim, amb una valoració raonablement bona. D’ençà l’entrada en servei de la primera Comissaria del CME a Vic, l’any 94, fins ara, el balanç és clarament positiu. Sempre millorable com tota obra humana, però pel que fa desplegament, professionalització i especialització, ha assolit un alt nivell, equiparable a qualsevol altre dels principals països de la UE. Si això és així, el que toca fer és tancar files, i animar a continuar al servei del poble, precisament en els moments durs que estem vivint. Sortir en defensa del cos, no de manera acrítica, sinó simplement per raons d’eficàcia i objectivitat. Comprometre’s a cobrir places vacants, amb la convocatòria immediata d’una nova promoció, adequació dels edificis per garantir-ne la seguretat ( evitar casos com el de Vic ) i millora de material indispensable. I plantar cara a infantilismes de manual. Tots hem vist l’extraordinària violència, ja no únicament material, sinó personal, contra els Mossos. Hem vist les destrosses a la Comissaria de Vic, sense ni tant sols motivacions prèvies. Directes contra l’edifici, directes contra els agents, amb ús de tota mena d’artefactes, que poden causar la mort, en un moment donat. Plantejar “en calent ”, canvis d’estratègia, suspensions d’actuacions, i d’ús de determinat material, és senzillament impropi de càrrecs de govern. Si pels anti sistema, però no de qui governa o vol fer-ho. Sortir a qüestionar les BRIMO ( brigades mòbils) o altres elements essencials ( ARRO) per rebre informació i poder actuar amb rapidesa i eficàcia, és voler desmantellar les estructures bàsiques per contenir la violència extrema que en alguns moments es pot donar. I ara hi estem totalment immersos. Que ningú cregui que podem donar escombres als Mossos perquè facin la seva feina. La seguretat és un dels elements bàsics de convivència i democràcia. Alguns semblen ignorar-ho.