Joan Roma

121 CLERGUES I 10 LAICS Si ens atenem a les creences dels partits independentistes, Catalunya ha tingut 121 “presidents clergues” i només 10 de laics. Aquest seria el resultat de l’invent fet per l’historiador Josep Ma. Solé i Sabaté, l’any 2003 quan va fer un fulletó per enciclopèdia catalana. En aquesta obra, va decidir anar a buscar els orígens de la Generalitat de Catalunya, en una entitat medieval, anomenada Diputació del General, que qualsevol historiador seriós mai prendria com origen real de l’actual Generalitat. Però, la teoria va fer fortuna perquè posava les arrels, centenars d’anys enrere. I això , sempre vesteix. El que ni ell ni la resta de seguidors exposen és que aquest fet suposaria haver tingut 121 “presidents” eclesiàstics. Un extraordinari rècord només superat per l’Estat Vaticà, en el qual tots els presidents han estat clergues. Aquí , de 131, serien 121. No es una mala proporció. I és que s’ha de ser conseqüent. Si s’accepta que el primer “president” fou Berenguer de Cruïlles, l’any 1359, s’ha d’explicar que aquest bon home era Bisbe de Girona. I si el darrer “president” fou Josep de Vilamala, l’any 1714, hem d’explicar que era monjo sagristà del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Entre ells, capellans, bisbes, canonges, monjos....tots clergues, cap laic. Què era la Diputació del General? Era una comissió temporal encarregada de recaptar tributs per al rei de torn. Estava formada per 6 membres, dos procedents de l’estament eclesiàstic, dos de l’estament militar i dos en representació reial. El poder de l’església en aquells temps feia que un dels seus membres actués com a coordinador de la comissió. Mai com a president. I les funcions, res tenen a veure, ni de lluny amb les de l’actual Generalitat. Agradi o no, la Generalitat actual, neix l’any 1931 de la mà de la Segona República Espanyola, amb Francesc Macià, de primer president, Lluís Companys de segon, Josep Irla i Josep Terradellas a l’exili, real i no inventat. Recuperada la democràcia, els segueixen Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Joaquim Torra. En total 10 de manera que estem a punt per a elegir el onzè, i no el 132 è. I és que la història és la que és, i no la que alguns volen que sigui. Portem anys d’invents i enganys, fent creure coses que mai han succeït o que han passat de manera molt diferent a com foren. Es hora de tocar de peus a terra, i una bona manera és començar per no inventar-nos una part de la nostra història. Es curiós el silenci i la complicitat de tanta gent en inventar i mantenir ficcions. En aquests anys de procés, hem sentit històries increïbles sobre determinats drets inexistents, suports internacionals inventats, recolzaments ficticis, pronunciaments d’organismes i entitats, falsament exposats...i així, fins a declarar sis segons, de república. Es hora de girar pàgina i no viure en la ficció. La realitat és prou dura com per no vestir-la amb més enganys. Necessitem un govern efectiu, amb polítiques efectives que resolguin els problemes reals. Ja no es pot viure per més temps en un món irreal, producte de la fantasia d’uns quants.