Joan Roma

PROMESES AL VENT . El paper ho aguanta tot, i a falta d’obres, bons son els projectes. Donen feina a alguns tècnics, moltes vegades amics, i permeten mostrar amb gran desplegament informàtic i audiovisual somnis del govern de torn. Així estem. En pocs dies hem vist presentar la “futura seu” de la Delegació del Govern a la Catalunya Central, en els antics Jutjats. Cost previst: 12 milions. Dies més tard, es presenta una altra gran obra. Aquesta vegada de la mà de Ferrocarrils de la Generalitat ( FGC) anunciant un soterrament de línia i una estació com cal, uns centenars de metres més enllà, d’on és ara. Cost previst : 60 milions. Un parell de mesos enrere, nou anunci, de que el Col•lector de Salmorres va per bon camí, tot i que la Generalitat només hi ha de posar un 10% del cost. Cost previst: 110 milions . Al Berguedà, ja passem al cinquè Conseller que promet, ara sí que sí, que la continuïtat de l’autovia fins al Túnel del Cadí, és cosa de mesos. No dic tenir-lo fet, simplement començat. Cost previst: 178 milions. En el tram sud de la C-55, nou compromís de fer-hi actuacions no concretades, amb un cost no detallat, però pels immediats anys. No vull cansar al lector/a amb una llista complerta de les promeses relacionades amb les comarques de la Catalunya Central. Si hagués de fer la llista de tot el país, necessitaria unes tres pàgines senceres. Suposo que a ningú se li escapen les presses per presentar projectes, a manca de fets concrets. Ens gastem fortunes en redactar projectes, però no hi ha diner per a executar-los. I perquè no n’hi ha ? Fàcil resposta pels partits de govern. Mal finançament i poca inversió del govern central a Catalunya. Ja està, tot explicat, tot resolt. Però no, les coses son molt més complexes i de més responsabilitat pròpia. El nostre país porta anys, molts anys, sense un pla d’actuació a curt, mig i llarg termini, on es plasmin les prioritats del govern. Millor dit dels governs consecutius. No pot ser que un comenci una cosa, l’altre la deixi, i al cap d’uns anys, un altre la continuï. Governar vol dir, gestionar, planificar, programar les actuacions en funció de les necessitats i les disponibilitats econòmiques. I si es tenen deficiències de finançament, no es poden fer despeses inútils, poc o gens productives. I en tenim a dotzenes. Gastar en va, redueix les raons per reclamar millor finançament. I estic d’acord en que s’ha de millorar, i així ho té previst l’actual govern central, però al mateix temps, la Generalitat ha de reduir dràsticament despeses inacceptables. Tornant al principi, davant la proximitat de les eleccions al Parlament, han cregut que presentant papers, ja demostren la gran feina feta i les previsions de que compliran els compromisos anunciats. Ho sento, però ja no cola. Ja estem cansats de veure papers, i de sentir excuses, per no dir falsedats, i no ens creiem en absolut el compliment de cap d’aquests projectes. Potser sí d’aquí uns anys, però en cap cas, en els nous terminis que han donat. I és que qui estigui mínimament informat, sap que la Generalitat té un deute de prop de 80.000 milions d’euros, amb un endeutament tant elevat que no pot anar a demanar crèdits, sinó és amb l’aval del govern central. En interessos anuals, aquest deute, equival al cost pressupostari d’una Conselleria. Siguem cauts i no ens creguem res del que ens presenten ara. Estem en campanya.