Joan Roma

PRIMERES IMPRESSIONS Tenim ja la nova composició del Parlament de Catalunya, i com tot indicava, amb una complexitat major de la que tenia. Vuit formacions polítiques es reparteixen els 135 escons. Es hora d’unes primeres impressions que haurem d’anar polint i precisant en els propers dies i setmanes .La primera constatació és el de la baixa participació , amb un 53,56 %, no només explicable per la situació de pandèmia. Una part s’ha quedat a casa, per una situació de descontentament amb el panorama actual, i les conseqüents dificultats per tenir una aposta clara. La segona constatació és la victòria, per primera vegada del PSC, en vots i empat en escons amb ERC. Es la tercera vegada (1999, 2003) que el partit socialista guanya en vots, i no en escons, si bé aquest cop, com a mínim empata, amb el segon partit. Es una demostració més d’un despropòsit per no disposar de llei electoral pròpia. No és de rebut que un partit amb 50.000 vots més que el segon, empati en escons. Es hora, d’exigir que el vots valguin el mateix en una demarcació que en una altra. Aquesta anomalia fa 40 anys que dura. Ha de ser la darrera vegada. La tercera constatació és l’avançament d’ERC respecte de Junts x Cat, per poc, però l’ha sobrepassat i això tindrà repercussions importants en ben poc temps. La dura batalla entre els dos partits, empitjora amb aquests resultats, perquè reforça ERC i porta Junts x Cat, a una situació molt incerta. Tant incerta com que pot implosionar. Es a dir, poden sorgir contestacions internes molt potents, qüestionant tot el que els ha portat a un mal resultat. En els propers dies veurem com digereixen aquesta clara derrota que tira per terra les expectatives que s’havien marcat. No és inimaginable un trencament intern, que pot portar a moviments diferents dels esperats, a hores d’ara. La quarta i preocupant constatació és l’entrada en el Parlament, amb 11 diputats de Vox. Una nota negativa de gran calat que comportarà crispació i complexitat molt elevada en el funcionament general del Parlament. Si a tot plegat hi afegim el creixement de la CUP, afavorida per l’alta abstenció, podem esperar unes tensions fortes, en un moment en que hi hauria d’haver pactes generalitzats. Per últim, Podem queda com estava si bé amb menys recolzament, però mateix nombre de diputats, i el ja més que anunciat ensorrament de C’s i del PP, que queda enclavat en el grup mixt. Molt mal resultat per a Pablo Casado que tenia esperances de salvar els mobles. Ni això. Així està el mapa, i així s’ha de gestionar. L’efecte Illa ha funcionat i si abans d’ell es donava un avença al partit socialista, amb ell, el partit ha guanyat les eleccions. I com havia anunciat, cas de guanyar, es presentarà a la investidura. Això obra expectatives per veure el resultat final. No el donem per fet, ni en un sentit ni en un altre, perquè com he dit abans, en el camp independentista, es produiran moviments que, a dia d’avui, no podem explicitar. En tot cas, l’entrada d’un polític com Salvador Illa, suposarà, de ben segur, un canvi en el tarannà del Parlament dels darrers anys. Acostumat a la negociació i als pactes, acompanyat d’un bon equip dintre del grup i a fora, pot ser el revulsiu que faltava per encarar una nova legislatura, radicalment diferent de la dels darrers deu anys. Toca esperar i confiar en canvis notables a tots els nivells com per afrontar una de les etapes més difícils de la nostra història.