Joan Roma

PERDUTS EN ELS ESPAIS SIDERALS. Realment, alguns dels protagonistes del procés han de vendre com a grans victòries, fets que no tenen especial rellevància. Fa pocs dies, l’antic conseller Lluís Puig, va obtenir una resolució de la justícia belga, mitjançant la qual es denegava la seva extradició a Espanya. Algun dia dedicaré un article a explicar les particularitats de Bèlgica i les seves institucions. Ara , només avenço que en el Índex de Qualitat Democràtica, Bèlgica està situada en el lloc 31. Espanya està en el 18. Dit això, la gran alegria de l’antic conseller i els que l’acompanyaren en la seva fugida a Bèlgica, ve donada per considerar com a segur que la justícia denegarà l’extradició de tots ells i elles. Segurament que sí. I què ? Doncs que hauran de continuar com a fugitius en aquell país, sense cap possibilitat de retornar a casa, almenys en els propers 20 anys, temps necessari perquè els delictes prescriguin. Es pot estar alegre per un futur com aquest ? Hi ha però, una altra possibilitat, i és que la justícia europea avanci cap un sistema de reciprocitat immediata entre tots els països membres. De ben segur, a no gaire trigar, es considerarà automàtica la devolució de qualsevol persona, acusada d’algun delicte, en algun dels estats membres de la UE. Mentrestant no arriba aquest canvi legislatiu, tots els fugitius, ho continuaran sent, vivint com perduts en els espais siderals, de Bèlgica i algun país proper. Hauran d’estar molt atents a no trepitjar segons quins altres països perquè el perill d’extradició sí que el tindran. A l’espera d’aquest incert futur, els anys van passant, i els costos de manteniment de tot l’operatiu comencen a fer-se sentir, com per allargar-los de forma indefinida. Hi ha tres fugitius ( Puigdemont, Ponsatí i Comin) que tenen acta d’eurodiputats i com a tals disposen de grans ingressos pel càrrec, però la resta, han de confiar en les transferències de les entitats o partits dels que formaven part. Algun, com el mateix Lluis Puig, creu que pot exercir de diputat al Parlament, des de fora, imaginant se li acceptarà una situació mai prevista ni mai establerta en el Reglament. Si creu que sense presència se li poden atorgar les prerrogatives de diputat, ben aviat veurà la impossibilitat legal. Els fugitius tenen un problema afegit i és que els indults, si es concedeixen, no els afectarà a ells / elles. En quedaran exclosos, puix que no han estat jutjats ni condemnats. Es troben en els llimbs, sense possibilitat d’una solució que no passi per tornar i entregar-se a la justícia. D’aquí el títol de “perduts en els espais siderals” perquè no poden tornar sinó és de la mà de la justícia, ni poden fer vida realment lliure, a l’espera de qualsevol modificació legislativa que trenqui aquesta anòmala situació. Tardaran més o menys, però no veig altra sortida que la tornada voluntària, l’ extradició d’aquí un temps indeterminat, o continuar perduts en els espais siderals, durant temps indefinit.