Joan Roma

MOLT POQUES OPCIONS. No acceptar els errors ni voler reconèixer la realitat interna i externa, porta a repetir consignes que no tenen cap credibilitat, ni per a qui les diu ni per a qui les escolta. Estem clarament a la recta final d’unes altres eleccions, similars al “dia de la marmota”. Qui pot creure en repetir els fets de setembre i octubre de 2017 ? Qui creu tenir a l’abast una DUI ( declaració unilateral d’independència) ? Qui s’imagina la reacció dels catalans per a tornar al carrer, i anar a manifestacions que res han resolt ? Qui pensa poder reclamar més sacrificis a la gent, a canvi de repetir enganys ? Amb no gaires diferències, aquestes son les pretensions de Junts x Cat i ERC. Uns ho remarquen més, per a posar en entredit als altres, però el cert és que encara no s’han donat compte d’estar en una altra dimensió. La seva campanya té un component d’altres temps. De desfasament temporal i anacrònic perquè s’imaginen poder retornar a temps passats, quan entre mig han passat i estan passant coses molt importants i greus. Entenc que ho facin els polítics presos, perquè en tot aquest temps, han perdut una part de contacte amb la realitat de cada dia, però no és lògic ho facin els qui han continuat a peu del carrer. Es cert que en posicions privilegiades, i això els ha allunyat de la vida real. I la vida real de bona part dels catalans, és molt, molt dura. No estan per tornar a imaginar sortides irreals, i encara menys, dedicar quatre anys més a perdre el temps. Ara, toca posar en marxa multitud d’iniciatives per a recuperar el temps perdut i procurar acabar amb la pandèmia, i reparar els immensos danys en tots els sectors de l’activitat. Hem perdut molt i hem gastat molt més del que teníem, de manera que no es pot perdre ni un minut en coses incertes, i s’ha d’anar per feina de forma immediata. Vistes les propostes dels diferents partits, per la banda independentista no s’han donat compte del canvi radical de necessitats. No es pot perdre el temps, en elucubracions i menys continuar pensant en reformular un nou pacte de govern entre ells, perquè és impensable fer guerres internes, en comptes de governar. Per aquest motiu les opcions reals que queden per a girar pàgina i pensar en un futur pràctic i dedicat a reparar danys i impulsar activitats, es concentra en la candidatura del PSC, encapçalada per Salvador Illa. Es l’únic que ha dit clarament el que pretenia. I les propostes son molt clares a favor de l’entesa amb el màxim de forces polítiques per actuar junts a favor de la represa econòmica. Es el que toca. Tenim al davant un futur molt complicat, sense cap altra solució que aplegar en el Consell Executiu gent molt preparada, dedicada a preparar el país pels reptes immediats, sense res més que els distregui. Un govern amb bona sintonia amb el govern central, i tots plegats treballant per aprofitar el màxim els recursos que vindran de la UE. Totes les altres propostes, son fullaraca, destinada a mantenir les proclames de sempre, després d’haver demostrat una plena inutilitat per a governar i resoldre els problemes de la gent. Cansats de tants enganys, anem per feina, i posem en el govern les persones que realment volen millorar la vida dels catalans. Ho tenim a la mà. En ben pocs dies, el canvi és possible.