Saturday, February 06, 2021

 

LA REALITAT PURA I DURA - art. Regió 7

LA REALITAT PURA I DURA. Si una cosa s’ha d’exigir a tots els polítics, en qualsevol dels càrrecs que ocupin, és no fugir de la realitat, per inventar-ne una altra. Estem a les portes d’unes noves eleccions al Parlament, crucials per a retornar a la realitat, o pel contrari, continuar en una realitat inventada. Els qui portem molts anys, en exercici, directe o indirecte, sabem que mai tenim el que considerem just. Parlem de les administracions locals, de les autonòmiques o fins i tot de l’estatal. Mai hi ha prou finançament per a poder dur a terme els projectes que tenim plantejats. Davant aquesta situació podem optar per tirar la tovallola i anar a casa. O plantar cara als desafiaments i lluitar per aconseguir el màxim del que necessitem. Sempre quedarem curts, però resoldrem una part important dels objectius. He estat actor i observador de la realitat dels tres nivells d’administració a Espanya, durant quaranta anys i puc assegurar que les administracions locals han fet “miracles” a l’hora de gestionar els recursos que rebien i reben actualment. Tenen motius de queixa perquè no estan prou ben tractats ni per l’administració central, ni molt menys per la de la Generalitat. Malgrat tot, continuen batallant per a millorar condicions, i estic convençut que la constància i sumar forces, aconseguirà els seus objectius. Noves lleis, nou finançament, tractament més just i més cogovernança dels tres nivells. Què dir de la Generalitat ? Ha tingut èpoques d’eficàcia, i èpoques de malbaratament de possibilitats i recursos. El victimisme ha estat una eina habitual, en comptes de plantar cara i ajuntar esforços amb altres territoris per a fer front comú a l’hora d’exigir canvis legislatius i de finançament. Ara bé, quan es reclamen més recursos, s’ha d’haver estat auster i no malgastar, com s’ha fet en moltes ocasions. I mai, mai, trencar la legalitat atorgant se uns, la representativitat de tots, per a vulnerar el Reglament del Parlament, l’Estatut d’Autonomia i la Constitució. Ser demòcrata exigeix respecte per les lleis vigents, i sinó agraden lluitar per canviar-les, però mai vulnerar-les com es va dur a terme els dies 6 i 7 de setembre de 2017. D’aleshores ençà la realitat inventada pels partits independentistes ha provocat un retrocés brutal en tots els àmbits de la política, la industria, les finances, i les relacions socials. No és que qualsevol temps passat hagi estat millor, és que necessitem retornar a la realitat, pura i dura, per a poder encarar el futur amb garanties d’èxit. I pensar que, fora de la legalitat, o fora de la realitat política en la que estem, és situar-se en un món imaginari. Ara mateix, la Generalitat, ha de retornar 32.000 milions, en els propers 3 anys. Sense un pacte a llarg termini amb el govern central, és impossible. I com això, molts altres temes. Ha arribat el moment, no d’inventar solucions “miraculoses” sinó de governar en consonància amb la realitat. Aquesta de fet és la gran proposta de Salvador Illa. Presidir un Consell Executiu, format per persones preparades, coneixedores de la realitat pura i dura, disposades a aconseguir acords i pactes amb el govern central i la resta de CCAA per sortir , primer de la pandèmia, i tot seguit encarar un futur prometedor amb les forces pròpies i els reforços econòmics que vindran de la UE. Continuar amb els mateixos actors, les mateixes guerres internes, i una realitat inexistent, no té futur. Es hora d’apagar focs, i retrobar la pau interna, per agafar forces i afrontar la dura realitat. Aquesta és la pretensió del Candidat a President, Salvador Illa.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?