Joan Roma

LA DIFÍCIL ENTESA El que alguns donaven per fet, un govern de partits independentistes, està lluny de fer-se realitat. Les posicions son molt allunyades, i els conflictes interns, jugaran un paper destacat. Ben aviat ho veurem. El partit “arreplegahotot”, de nom Junts x Cat, pensava guanyar i ha quedat tercer. Això suposa perdre protagonisme i quedar en un segon lloc, poc propici a decidir temes rellevants. Hi ha un problema de molt difícil solució com és construir un relat coherent, amb la composició incoherent dels seus membres. La candidatura es va fer de pressa i corrents, amb unes primàries que després no es varen complir, i ara es comprovaran les discrepàncies internes entre gent tant heterogènia. Un altre partit amb problemes interns és la CUP. Més ben dit les CUP, on s’hi acullen propostes i sensibilitats molt diverses i sovint contradictòries. Una part voldrien entrar en el govern, i una altra, no en vol ni sentir a parlar. Qui guanyarà? Inicialment crec que els contraris a l’entrada, però amb constants conflictes amb els altres, quan arribin temes delicats a l’hora de decidir. No és impensable una escissió, en algun moment de la legislatura. I ERC, tot i ser el guanyador en aquesta batalla entre independentistes, no ha tret el resultat esperat. Massa poca diferència amb Junts x Cat, com per a poder imposar càrrecs, programa i estratègia. Té, a més, un altre problema greu com la manca de persones de prestigi per a posar al capdavant de les conselleries, i altres organismes de pes. Es impensable donar continuïtat als actuals consellers/es, perquè estan cremats. Tindrà greus dificultats per a substituir-los. Tampoc ho té gens factible Salvador Illa, vistos els resultats dels altres partits. Ni que sumi Podem, queda massa lluny de la majoria indispensable per a formar govern. Es més plausible intentar-ho fins el darrer moment, i a partir d’aquí esperar els resultats de l’altra banda. I l’altra banda, probablement no tindrà cap altre remei que arribar a una entesa, ni que sigui provisional per evitar noves eleccions, i tirar endavant, amb més pena que glòria, fins que la formula caigui esgotada. No li dono més d’un any a la suma dels dos partits, amb recolzament extern de la CUP. La situació és tant greu que a cada moment caldrà prendre decisions de gran rellevància i sense un acord ampli i generós amb el govern central, és impossible un govern efectiu. Torno a recordar que Catalunya ha de tornar 32.000 milions en els propers 3 anys, i ha de presentar-se com a gran impulsor de projectes beneficiaris dels fons europeus. Sense un govern fort i ben conjuntat, no hi ha futur. D’aquí que ens podem trobar amb una crisis de grans dimensions, en el termini d’un any. Serà aleshores el moment oportú per a rectificar i recompondre posicions, amb el PSC com element clau. En unes setmanes tindrem resposta a aquests plantejaments.