Joan Roma

COBRIR LES MESES ELECTORALS. Hi ha processos que passen desapercebuts durant anys, fins no passen a les primeres pàgines dels mitjans de comunicació. Es el que ha passat amb el sistema de cobrir les places de les meses electorals, per a les passades eleccions al Parlament. Recordo una mica les xifres, per a posar al dia, als qui no n’han fet un seguiment personal. Tenim a Catalunya 9.139 meses, cadascuna de les quals, necessita ser atesa per un president, un vocal primer i un vocal segon. Per tal de garantir que totes siguin cobertes, la llei preveu elegir 3 titulars, i 3 suplents per a cada lloc. Això suposa 9 persones per a cada mesa. Aquest sistema, ha demostrat el seu bon funcionament al llarg de les 51 eleccions que han tingut lloc, entre l’any 1977 i el 2021, de manera que mai ha quedat cap mesa sense poder cobrir els tres llocs indispensables, perquè, cas de malaltia o no compareixença del titular, és el primer suplent, el segon o el tercer, qui l’ocupa. Al final, tot cobert. Ara bé, mobilitzar 82.251 persones, a cada elecció, no és fàcil, tot i que de la feina principal de selecció se n’ocupen els 947 ajuntaments, els quals la comuniquen a la Junta Electoral de zona, i tot seguit a tots els seleccionats. A partir d’aquí s’obre un termini per a que tots els seleccionats puguin presentar recurs, cas de tenir causa justificada per a no ocupar el lloc que li ha estat assignat. Es habitual a cada elecció tenir uns centenars o uns pocs milers de recursos, a nivell de tot el país. Les justificacions son molt variades, però han de tenir una causa molt clara, per ser acceptada. El que ha passat en les darreres eleccions és que els recursos han sobrepassat de molt, el que era habitual. De fet, Catalunya, fa anys, es troba en els primers llocs de l’Estat a nivell de peticions de no exercici de les funcions de titulars de mesa. Ara bé, mai s’havia donat el cas d’arribar a un 43,33% del total. Parlem de 35.637 recursos dels quals 23.311 s’han admès ( un 65,41%). El perquè d’aquest xifra molts l’expliquen per la situació de pandèmia, i la por a un possible contagi, durant les hores d’exercici de les funcions. Aquestes, comencen a les 8 del matí, amb la constitució de la mesa, fins el final del recompte de vots i signatura d’actes que pot acabar a les 10 o les 11 de la nit, en funció del nombre de votants. Els ajuntaments també s’ocupen de la intendència a fi de que puguin fer els dos o tres àpats del dia, i cada membre, és compensat amb seixanta euros, per la seva dedicació. Una dedicació regulada per llei, que no pot ser refusada sinó és per causa justificada. Aquesta és una aportació individual a un acte col•lectiu com és el d’elegir els representants a les diferents institucions. En el darrer cas , els nostres representants, al Parlament de Catalunya. Pels no avesats al sistema de selecció, tot s’ha anat modernitzant i ara els ajuntaments disposen d’una bona eina, aportada per l’INE ( Institut Nacional d’Estadística), de manera que de forma automàtica, i per tant sense possibilitat de manipulació, apareixen en pantalla i s’imprimeixen els noms dels titulars i suplents de cada mesa, en funció dels estudis que tenen com per a poder exercir les seves funcions. Aquesta selecció es fa en un Ple Municipal, convocat expressament. En aquesta selecció hi participen totes les persones entre 18 i 70 anys. I aquí tenim un primer motiu de causa justificada per a presentar recurs. I és que l’exercici de les funcions de membre de la mesa, en el cas de les persones entre 65 i 70 anys, és voluntària. No obligatòria com en la resta, de manera que totes les que presenten recurs, per raons d’edat, els hi és acceptada. Han estat milers, jo diria majoria, les persones d’aquesta franja d’edat els que han presentat recurs. D’aquí la voluminosa xifra, cosa que crec hauria de portar el govern a modificar aquest sistema. Considero seria una bona proposta que els d’aquesta franja( 65 -70) manifestessin abans de la selecció si volen participar o no. I sinó ho manifesten, deixar-los fora. Ens evitaríem milers de recursos, amb els conseqüents problemes que això comporta. I una altra proposta seria la de poder tenir una llista de voluntaris, per a poder-los integrar quan els recursos en pobles petits i mitjans posen en perill la constitució de les meses. Perquè no ? El sistema és prou segur com perquè pugui acollir persones encara que siguin de partit. Al cap i a la fi, a la mesa son tres, i cada partit pot nomenar interventors i apoderats per fer el seguiment electoral. Seria una via complementària de disponibilitat de membres, cas que fessin falta. Axó, fins no es pugui regular amb plena seguretat el vot electrònic. Un dia arribarà, però de moment, no s’ha trobat el sistema que doni plena fiabilitat.