Joan Roma

AJUNTAMENT DE CERCS ( Berguedà ) Il•lm. Sr. Alcalde – President Il•lm. senyor , En el dia d’avui, dissabte 30 de gener, he passat pels nuclis de Cercs, La Rodonella, i Sant Jordi, per posar cartells, en motiu de la campanya electoral, per a les eleccions al Parlament del 14 de febrer. He de reconèixer que feia molt de temps no entrava en aquests nuclis, i per aquest motiu no tenia coneixement de l’estructura metàl•lica, a efectes de monument – record, instal•lada a tocar de la Plaça Primer Comte de Fígols, a Sant Jordi. La idea, potser era bona, però quan la història l’expliquen uns, sense comptar amb altres, passa a ser inexacta, injusta, fins i tot falsejada. He llegit, he repassat tots els panells explicatius, i no he trobat ni una sola referència, ni una sola foto, dels qui varen resoldre les immenses deficiències i carències que va deixar el PATRONATO LOCAL DE LA VIVIENDA DE SERCHS, S.L. Es totalment injust, absolutament inimaginable no haver dedicat ni una sola línia a detallar com va acabar i com es va tancar el projecte més gran, més complicat i més delicat de la història del municipi de Cercs. Vull recordar que quan l’equip de govern de Progrés del Berguedà ( PB) es va fer càrrec de l’Ajuntament de Cercs, resultat de les eleccions de 1983, el Patronato tenia un deute viu amb Caixa de Manresa, de 223.000.000 de ptes ( dos-cents vint-i-tres milions de pessetes). Una xifra brutalment elevada. Astronòmica per a un petit Ajuntament com Cercs, generant interessos d’un 8, un 10 o un 12 % com era habitual en aquells temps. El poble estava inacabat, amb greus deficiències i carències en infraestructures, equipaments i serveis, fins el punt que la magnífica Plaça d’ara, era un cúmul de cendres de la central, i la resta una mena de camp de cols. El pavelló, era un magatzem de quatre parets i una teulada, on s’hi guardaven de forma ben poc ordenada, milers de papers i documents, fruit d’anys de tramitacions i gestions, sense resoldre. El cúmul de problemes suposava tenir TOT EL NUCLI URBÀ DE SANT JORDI, HIPOTECAT PER CAIXA DE MANRESA, de manera que si no es resolia la totalitat del deute pendent, ningú podia accedir a la plena propietat ni podia efectuar-se cap transmissió de locals ni habitatges. Podria continuar amb unes quantes dotzenes més de detalls sobre multitud de temes que s’havien negociat i pactat sense els corresponents documents que ho avalessin, de manera que l’herència rebuda era monumental. Només l’estimació pel poble, la dedicació altruista i l’afany per resoldre l’herència rebuda, va motivar que tant en Francisco Sola, primer tinent d’alcalde, i en Lluís Puso, segon tinent d’alcalde, sota la presidència d’Assenci Corominas, es dediquessin en cos i ànima a posar ordre primer, i a negociar després com resoldre l’immens caos rebut. Puc donar fe de milers d’hores, sí, sí parlo de milers d’hores, dedicats per Sola i Puso, a dominar tots els expedients i conèixer l’origen per a poder negociar una solució. Dono fe també de dotzenes de reunions, amb Caixa de Manresa ( amb el Subdirector General), i amb alts representants de la Generalitat de Catalunya , Diputació de Barcelona i Ministeris a Madrid. Prop de 8 anys de treball intens es varen necessitar per a poder veure el final del túnel, i aconseguir alliberar Cercs d’un immens problema que l’hipotecava per desenes d’anys, i resoldre la problemàtica del Patronato, per deixar-lo lliure de deutes, i amb ell a tots els ciutadans i ciutadanes de Sant Jordi. No puc entendre, no puc acceptar el silenci sobre l’immensa feina feta per Francisco Sola i Lluís Puso, en pau descansin. Com amic de tots dos, com a company de partit i de treball, els reivindico , perquè sense ells, l’herència rebuda hagués acabat en els tribunals, amb un final radicalment diferent del que va tenir. I sí, també vull reivindicar la figura d’Assenci Corominas, en tant que Alcalde – President que va ostentar la doble condició de representant institucional, i responsable del Patronat. Sense aquests tres membres del Consistori, ajudats i recolzats per la resta de membres , i de la candidatura, la proesa de resoldre un dels majors i més complicats conflictes que mai he tingut a les mans, no hagués estat possible. Lamento no figurin en aquest monument – record. Sembla només destinat a major coneixement i glòria d’uns pocs, amb la sensació de que tot va seguir un fil conductor establert, amb el final previst i previsible. Doncs, no. El final esperat, fou fruit de l’esforç i treball esmerçat per aquests servidors del municipi. I si algú té algun dubte, li recomano llegeixi totes les actes municipals d’aquells anys, on podrà constatar el volum de l’herència rebuda, i les dificultats per a superar-la. Tots tenim el deure de retre homenatge a qui ha servit al municipi, oimés quan es va fer de forma totalment altruista , a més de diligent i eficient. Espero comparteixi aquestes reflexions i valoracions, i algun dia , es faci justa memòria. Salutacions cordials. Joan Roma i Cunill Borredà, 30 de gener de 2021.