Friday, February 26, 2021

 

AMB UN SOMRIURE - art. Regió 7

AMB UN SOMRIURE. Quan veig en alguns articles periodístics, o en intervencions orals o escrites de representants polítics, blasmar els defensors de l’existència de l’article 155, a la Constitució espanyola, em surt un franc i llarg somriure. Sóc un d’ells. Tant entusiasta d’aquesta existència, com de tenir el RDL ( reial decret legislatiu) 6/2015 de 30 d’octubre, pel qual s’aprovà la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. Algú es demanarà a què ve comparar un tema amb un altre. Doncs bé, permeteu-me fer alguns símils, entre una cosa i altra. Per als partits independentistes, se suposa que estem en un règim opressor, hereu de la Transició del 78 que consideren mal plantejada, mal executada i mal portada fins a dia d’avui. Tant és així que gairebé tots els mals, provenen d’aleshores, i encara més en “terres catalanes”. Aquesta opressió i imposició de regles arriba fins extrems com els d’exigir passar un examen de conduir, convocat, proposat i supervisat per membres d’aquest regim. Se’ns obliga a tots els catalans que volem portar vehicle a tenir un carnet de conduir, espanyol. Fet amb les seves regles i imposat a tots i totes. Perquè no permetre conduir, amb un simple carnet de bona voluntat, fet a Catalunya?. Però, van més lluny. Ens obliguen a posar-nos el cinturó, en contra de la llibertat d’anar com vulguem dintre del nostre cotxe. No contents amb aquesta imposició, en posen d’altres com limitar velocitats en les nostres carreteres. Perquè han d’imposar velocitats de 90, o 120 quan els nostres cotxes i motos poden anar a 150 o 180 ? Perquè no podem anar per dintre pobles i ciutats a la velocitat que vulguem? Perquè ens imposen regles de conducta, quan hem de tenir la llibertat de poder fer el que creguem oportú. No som prou grandets per saber què, quan i com hem de fer les coses ? I arriben a extrems insospitats com treure punts i fins i tot carnet quan ens saltem semàfors en vermell, stops, o anar contra direcció. Tot son regles, imposicions, sancions i fins i tot recursos als tribunals en casos que ells consideren greus. Posats en aquests símils, si plantegéssim que els partits independentistes varen voler actuar els dies 6 i 7 de setembre de 2017, sense tenir carnet ( trencar el jurament fet), varen saltar-se un semàfor en vermell (modificació Reglament Parlament amb 72 diputats en comptes de 90), varen saltar-se un stop en cruïlla molt perillosa ( vulneració Estatut), i finalment varen entrar en contra direcció per autopista ( vulneració Constitució), se suposa que en qualsevol país del món democràtic, i per tant civilitzat, els hauria comportat la pèrdua dels 12 punts de cop, la retirada del carnet i l’entrada a presó per haver posat en perill a propis i estranys, en aquesta embogida concatenació de fets impensables i punibles. Doncs bé, el 155 es va inspirar en la figura de la “Bundeszwang”, de la Constitució alemanya . País en el lloc 13 de l’Index de qualitat democràtica, en el qual Espanya es troba en el lloc 19. D’aquí el somriure, i d’aquí l’entusiasme per l’existència del 155, a l’igual que del RDL 6/2015, i d’un centenar d’altres lleis essencials pel bon funcionament d’un país.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?