Joan Roma

VERGONYA I POR. Que la democràcia més gran del món, que no vol dir la millor, hagi passat per moments mai imaginats, suposa un seriós avís per a tots els que juguen amb foc, fent ús d’un populisme sense límits. De fet, els Estats Units d’Amèrica ( EUA), es troba en el lloc 25 de l’Index de Qualitat Democràtica elaborat per The Economist. Molt lluny del primer, Noruega, i d’Espanya ( 18). De ben segur, al final de l’etapa de presidència de Donald Trump, l’Estat més poderós del món hauria de saltar, com a mínim , deu o dotze llocs enrere. I és que durant els 4 anys de mandat hem vist, sentit i comprovat el mal ús que un president pot fer de les seves prerrogatives quan s’hi barregen interessos personals, amb els públics, i amb altres que denoten una personalitat anòmala. Hem sentit vergonya aliena, en multitud d’ocasions, i perquè no dir-ho, també por. Por, per tenir al capdamunt del país més poderós, una persona inestable, irascible, mentidera, capaç de trencar qualsevol acord, per simples interessos personals o per una barreja d’infantilisme o venjança. Un president tot poderós, cap suprem de l’exèrcit més potent, capaç d’incitar a d’altres a la guerra o a accions que poden desencadenar reaccions de conseqüències imprevisibles. Els 4 anys de mandat se’ns han fet molt llargs. Molt. I com tota personalitat anòmala, els darrers moments poden ser especialment perillosos. Ho hem vist en unes imatges que han recorregut tot el món i han deixat sense paraules, els demòcrates del país i de fora. Un assalt a l’autèntica catedral de la democràcia dels EUA: El Capitoli, en plena sessió constitutiva. Increïble per l’acció i increïble per la imprevisió d’un país que compta amb els cossos d’intel•ligència , suposadament més potents. Uns moments de pànic , en un país amb milions d’armes, que fan possible un assalt sense haver previst un desplegament espectacular de mesures de seguretat, per evitar el que va passar, que al final podia haver estat catastròfic. El prestigi ha caigut per terra i ha mostrat un gegant amb peus de fang, en un moment i lloc clau en la història del país. El mandat de Trump, els dubtes sobre la netedat dels processos electorals, del recompte en els col•legis electorals, del sistema de delegació de vots, la dispersió dels sistemes de votació, i un bon nombre d’altres elements substancials en una democràcia han quedat destrossats, i posats en qüestió. La primera potència, ha de reflexionar seriosament i emprendre canvis profunds com perquè mai més es pugui repetir el que s’ha produït en un dels períodes més nefasts de la seva història contemporània. Ho necessiten ells, però també de nosaltres, per la interdependència que tenim.