Joan Roma

LA GENERALITAT HA DE TORNAR 32.000 M, EN 3 ANYS. Quan veig promeses del govern de la Generalitat, relacionades amb inversions per als propers anys no puc evitar qualificar-les totes, de promeses al vent, castells en el aire, o, directament, enganys d’escàndol . M’explico. Per a qui no hagi seguit d’aprop el deute i l’endeutament de la Generalitat, pot pensar que si promet una cosa, és que la pot complir. Doncs, no. Amb governs normals, seriosos i transparents, sí, però amb qui es dedica a marejar la perdiu i evitar parlar de temes seriosos, no. Mireu. Unes poques xifres per veure on estem. L’any 1994, la Generalitat tenia un deute de 4.801 M, equivalent a un 6% del PIB. L’any 2000, el deute era de 10.177 M, un 8,30 % del PIB. L’any 2010 el deute s’enfilà a 35.616 M, que suposava un 17.70% del PIB. L’any 2015 s’havia més que doblat, fins els 72.675 M, que era un 35,60 % del PIB. A finals del 2019, el deute era de 79.054 M, és a dir, un 33,40% del PIB, i finalment en el tercer trimestre de 2020, el deute era de 78.292 M, corresponent a un 35,90% del PIB. La gran curiositat, a més, del tema, és que el 80% aproximadament del deute, és amb l’Estat. En números concrets parlem de 62.376 M, que la Generalitat deu al govern central. I entre aquest deute i el dels bancs, la Generalitat ha d’amortitzar 32.000 M, en els propers 3 anys. Son xifres enormes, impossibles d’assumir, vistes les carències i mala gestió del nostre govern. El govern tampoc pot refinançar el deute sinó és amb el propi govern central, de manera que depèn de tot i per tot, de les negociacions i acords a que puguin arribar les dues parts, per a fraccionar les amortitzacions a mitjà o llarg termini. Aquesta és una dependència de la qual ningú parla ni vol parlar. I en canvi és un fet fonamental per evitar demagògies barates de promoure la independència, sent totalment dependent. Ja entenc que als partits independentistes no els interessa debatre sobre aquest tema perquè és una mostra clara de mala gestió. I no es tapen els números amb l’excusa d’un deficient finançament, perquè similar sistema, el tenen la majoria de CCAA, i per descomptat tots els ajuntaments, i ni de lluny han arribat a les cotes de la Generalitat. Amb aquestes xifres a la mà, i les deficients estructures i organització del govern, queda clara la absoluta necessitat de procedir a un canvi en profunditat. A nivell polític, a nivell d’organigrama i a nivell de gestió. Ara i aquí convé aprofitar les eleccions al Parlament del 14 de febrer per a modificar, de manera notable, la composició del Parlament, per posar en mans d’altres partits, el futur del país. Es necessita un nou lideratge, acompanyat d’un equip de primera fila, per a administrar Catalunya, amb paràmetres radicalment diferents dels darrers anys. S’ha d’estalviar per una banda, millorar finançament per altra, i gestionar amb alta eficàcia, tot el conjunt. Només així, aconseguirem alliberar-nos d’un deute que ens ofega, i recuperar les energies perdudes.