Joan Roma

ESTRUCTURES D’ALTRES TEMPS. No parlo d’arquitectura ni d’enginyeria, sinó d’administracions. La distribució dels governs en mandats de 4 anys, se’n diguin legislatures ( cas del govern central i els autonòmics) o mandats ( cas dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions) son poc eficients per a emprendre grans canvis estructurals. Oimés quan la gestió i tramitació va a pas de tortuga, en uns moments en que haurien de funcionar com llebres, empaitades per gossos famolencs. Ho sé per experiència pròpia que un mandat de quatre anys suposa un instant, a nivell administratiu. Qui cregui que en un mandat es poden dur a terme grans projectes i modificacions urbanístiques, econòmiques, d’habitatge, etc, és que no ha viscut ni conegut la realitat. La realitat és que en el temps d’un mandat, només el darrer és realment efectiu, perquè els tres anteriors consisteixen en aterrar, preparar i gestionar, per a finalment, en el quart any, executar. Aquesta lentitud i burocràcia extrema, impedeix modificar les estructures heretades, de manera que els canvis es deixen “ per a més endavant”, per a quan hi hagi temps i dedicació suficient. Així, doncs, tenim un Estat, un país, i uns municipis, a l’espera de posar les estructures al dia. Millor dit, per afrontar el futur amb garantia i eficàcia. Mentrestant es mantenen com s’han trobat, amb petits retocs o modificacions de darrere hora, per superar algun problema puntual, però cap replantejament global. Perquè aquesta llarga introducció ? Per haver constatat les grans disfuncions, entre ministeris, entre departaments o entre serveis, segons sigui l’administració de la qual parlem. Aquestes disfuncions suposen pèrdues de temps enormes, mala distribució de recursos, i per descomptat, ineficiència general de tot l’entramat. Es cert que molts ajuntaments, han anat posant al dia les seves estructures, començant pels més petits, perquè també és molt més fàcil. En funció de l’alcalde / alcaldessa i del seu equip, han dedicat temps i esforços a posar-se al dia, o han tingut diversos mandats amb majories suficients com per no ser destorbats. Ara bé, l’administració central i les autonòmiques, estan molt lluny de l’eficiència. Molt. Si mirem el govern central el veurem distribuït en 22 Ministeris i 30 Secretaries d’Estat. Molt complicat com perquè tot pugui encaixar i funcionar amb celeritat i eficàcia. Si mirem la Generalitat de Catalunya, podem dir el mateix perquè en un territori molt més petit, el govern disposa de 13 Departaments / Conselleries. Similar problema tenen per anar tots a una, i no parlo a nivell polític, sinó tècnic i de gestió. Com tot en la vida, arriba un moment en que o et poses al dia, o fracasses totalment. Si parléssim d’una empresa privada, diria, tanques el negoci. En aquest cas, no es pot tancar, però sí arribar a la insostenibilitat. Jo diria que ens hi acostem a passos agegantats. Toca emprendre canvis substancials, en la reducció i modificació d’unes estructures pensades per altres temps. Son pròpies de cent anys enrere. Totalment impròpies dels temps actuals . Què fer ? Doncs, aturar un moment la maquinària, i reordenar espais i estructures. No ens podem permetre trossejar i parcel•lar les infraestructures , equipaments i serveis quan estan totalment interrelacionades. S’han de reduir ministeris, departaments i regidories, apostant fort per gerents i tècnics, transversals, als quals se’ls deleguin les funcions de gestió, deixant pels polítics les eines de direcció i decisió. Austeritat generalitzada en tot lloc i moment, i selecció dels més preparats i eficients, per a cada graó de l’administració. També el polític, en uns moments en que tenim al capdavant de molts llocs, càrrecs de tercera, en funcions de primera. Tenim pendent aquesta “revolució” des de fa una vintena d’anys. Ja no es pot esperar més.