Joan Roma

COMPROMISOS PER QUATRE ANYS. Per raons de càrrecs ostentats, em fixo molt, en determinats fets que apareixen esporàdicament en els mitjans de comunicació. Preciso, ja no esporàdicament, sinó habitualment. Em refereixo a les renúncies a càrrecs d’elecció directe com son els de regidors o indirectes com Alcaldes, Consellers comarcals, i alguns altres, en altres organismes locals, comarcals o nacionals. Animo els lectors a repassar uns quants exemplars d’El 9 Nou per veure quants càrrecs municipals i comarcals han plegat en aquest any i mig, a les comarques del Ripollès i Osona. D’ençà les darreres eleccions municipals del 26 de maig de 2019, puc afirmar que pràcticament en cada exemplar, apareix alguna renúncia o altra, fins el punt de poder comptar més de dues- centes renúncies, en el conjunt d’aquest territori, la qual cosa suposa més d’un miler a nivell de tot Catalunya. Sense cap mena de dubte és el mandat amb més renúncies, des del llunyà 1979 quan es dugueren a terme les primeres eleccions municipals de la democràcia recuperada. Vull precisar que quan parlo de renúncies, hi sumo las dels càrrecs en exercici, a les de candidats a les llistes que no accepten entrar i fan córrer la candidatura, cap altres llocs. Perquè aquest enorme increment ? Per un feble compromís amb la candidatura, i per descomptat, amb el municipi. Tots els candidats, ho som, per un període de quatre anys, i abans de signar cap compromís convé haver meditat el que significa un període de 4 anys al servei d’una causa. Es evident que el resultat electoral pot no ser grat, i de pensar estar en el govern, toca estar a l’oposició, però el compromís hauria de ser el mateix fins a finalitzar el termini establert. No cal dir que això no compta quan apareixen circumstàncies personals o fins i tot professionals de gran relleu, que modifiquen les perspectives i planificacions fetes, però aquest no és el cas de la major part de renúncies. En molts dels casos que he pogut comprovar, la renúncia ve donada per no voler assumir la feina i complicacions que porta tot càrrec públic. Sincerament això s’ha d’haver valorat abans de presentar-se perquè sinó es fa un frau a la confiança i a la serietat que ha d’imperar en un càrrec públic. I és que per a qui no hagi estat en un ajuntament o un consell comarcal, una renúncia pot suposar un maldecap considerable per a la resta que es queden. I no parlo d’un simple maldecap personal, sinó un canvi en l’estructura política i organitzativa de la institució d’on es plega. Tots sabem la importància del treball en equip. L’endemà de les eleccions toca formar govern, distribuir les feines, conformar un equip ben conjuntat com perquè no hi hagi disfuncions ni mal funcionaments. Aquesta primera etapa sol durar un parell o tres de mesos, com a mínim. Si al cap de mig any o un any, quan la maquinària va rodada plega algú, obliga a remodelar la resta, amb tot el que suposa de nous canvis i nous aprenentatges. Es perd un temps valuós i no sempre qui entra encaixa amb els que ja hi son. Aquest és un altre problema. Això, pel que fa als equips de govern, però cosa semblant passa a l’oposició si bé, no comporta iguals problemes perquè el funcionament de la maquinària municipal està en mans del govern. Ara bé, la democràcia es fonamenta en el debat govern – oposició i si quan algú ha après tot el funcionament, ha tractat i preparat una determinada estratègia i diàleg entre uns i altres, plega, també aquí es produeix un daltabaix en el funcionament quotidià, de manera que s’ha de reprendre de nou, tota la trajectòria duta a terme. Qualsevol càrrec, de govern o d’oposició, comporta estudiar, informar-se, veure, comprovar, una enorme quantitat d’elements d’una institució, molt similar a una empresa de serveis. Tot aquest bagatge s’aprèn en uns quants mesos, i és en aquest moment quan es pot fer una bona i profitosa feina, tant en una banda com en una altra de la institució. Plegar, suposa trencar aquesta dinàmica , i dedicar temps i esforços a preparar una altra persona. Es un clar retrocés, en la feina, i un complicat exercici per encaixar la nova o noves peces. A partir de meitats de l’any vinent, els partits començaran a pensar en les properes eleccions de 2023. Poden semblar llunyanes, però el temps passa volant, i si la feina es vol fer bé, es necessita dedicació i esforços. Qui tingui ganes de compromís i de treballar pel seu poble, puc assegurar que el millor lloc, és des de l’ajuntament. Però, el compromís ha de ser per quatre anys, i amb cos i ànima. Del contrari serà un número més, de tants i tants que s’hi varen presentar sense tenir clar el compromís que suposava.