Joan Roma

AQUÍ, SERIA IMPENSABLE !!! Catalunya, modèl.lica ??? Catalunya, exemple de respecte i tolerància ??? Catalunya, vacunada contra qualsevol tipus d’actuació “populista” ??? Podria allargar-me unes quantes línies més, formulant altres interrogants. De ben segur que tots els autèntics demòcrates hem sentit vergonya aliena i por, si també por, a que uns milers d’energúmens podessin posar en perill la democràcia de l’estat més poderós del món. Sinó la democràcia, sí, als seus representants, aplegats en el Capitoli, en un dels dies més rellevants de la seva història. Es va evitar el pitjor, però les imatges quedaran per a la història i obligaran a modificar aspectes rellevants del sistema electoral americà si no volen tenir nous qüestionaments de la netedat i transparència en temps futurs. Però, confiem en que prendran nota i sabran sortir-se’n bé. Dit això, parlant o escoltant catalans de diversa procedència, han exclamat que això mai podria passar a casa nostra. Impensable. Aquí, podem discrepar però mai arribar a situacions tant al límit com les vistes en els EUA. Aquesta és una prova més, de la curta memòria, de molts sectors catalans, ubicats a dia d’avui en els diversos partits independentistes. I no, no em vull referir a accions tant greus i ben recents d’encerclament del Parlament de Catalunya, o de tot el Parc de la Ciutadella, fins el punt de ser agredits diputats i diputades, i haver d’arribar alguns alts càrrecs en helicòpter. No. Vull parlar d’actuacions, molt més greus, més llunyanes en el temps, però no per això “oblidades”. Qui no recorda o no vol recordar, el 30 de maig de 1984, quan centenars d’energúmens, seguidors de CDC, amb alguns suposats “serveis d’ordre” amb braçalets identificatius al braç, van entrar violentament en el Parlament de Catalunya, a la caça de socialistes, en el moment àlgid de la crisi de Banca Catalana ? Sota crits de “mateu-los, mateu-los”, buscaven Raimon Obiols, President del Grup Parlamentari i Primer Secretari del PSC, que acompanyat de Romà Planas va haver de sortir, sota una pluja d’objectes contra ells, obligant el xofer a maniobres evasives per evitar trinxessin el cotxe amb ells a dintre. També fou perseguit Lluis Armet, portaveu del Grup, o Anna Balletbó que havia anat a la sessió, així com altres dirigents. I el propi cotxe oficial de l’Alcalde Pasqual Maragall fou atacat. Sí, sí hem tingut pàgines negres en la nostra història contemporània, de la mà de dirigents populistes que no varen dubtar en fer servir el càrrec per esquivar responsabilitats personals. Qui no recorda, el crit de Jordi Pujol contra “ la maniobra indigna “ del govern central, quan qui actuava era la fiscalia. Cap poble, cap nació està vacunada contra el populisme. Sempre s’ha d’estar alerta i sempre s’han de garantir els drets fonamentals i l’imperi de la llei, per evitar aprofitaments polítics, de situacions personals. Catalunya ho ha vist i patit, i ara mateix estem sota maniobres populistes de la mà dels partits independentistes. Es urgent, posar-hi fi, i retornar a l’imperi de la llei.