Joan Roma

PGE , EL GRAN OBJECTIU. Un govern, sense pressupostos, és com un cotxe sense combustible. Ningú s’estranyi per la intensitat d’esforços que dediquen tots els ministres, i per descomptat el president del govern, en assolir aquest objectiu. Es el gran objectiu, per ara i els propers anys. Tenir els Pressupostos Generals de l’Estat, aprovats. Parlem dels de l’any vinent ( 2021 ) però amb la vista posada a que si cal prorrogar-los puguin servir per a dos o tres anys més, tant difícil és aconseguir majories suficients per fer-los realitat. I és que hi ha poca cultura de govern – oposició, en sentit constructiu. Si tothom té clar que per a poder fer funcionar una administració, s’han de tenir pressupostos aprovats, perquè no facilitar-ho ? El no per resposta, és absurd, contraproduent i símptoma d’incapacitat per a negociar . Qui presenta la proposta de pressupostos , si no té majoria absoluta, sap que haurà de negociar, i que en tota negociació ha d’haver-hi cessions, en múltiples direccions. Dependrà d’ell o ella, saber-les encaixar. I dependrà de qui estigui a l’oposició, sabrà o no fer propostes que puguin ser acceptades. Si vol fer fracassar les negociacions, ho té fàcil dient a tot que no, i proposant partides impossibles. A pocs dies de l’aprovació hem vist l’eterna habilitat del PNB, en obtenir unes poques però valuoses modificacions i aportacions, que s’afegeixen a d’altres, en altres temes. Sempre guanya, perquè sempre té clar on vol arribar sense trencar les negociacions. En aquesta ocasió també hem vist els esforços d’ERC per a competir per l’acord, posant diverses propostes que justifiquessin aquest canvi de rol. Diuen haver aconseguit 2.300 milions per a inversions a Catalunya, a banda d’altres temes a tractar en els propers mesos. De seguida ha sortit una part de Junts x Cat, per criticar aquesta posició i retreure els acords pactats. Curiós retret quan ells no han obtingut res i queden fora de tota rellevància. Els seus vots ni serviran per tombar els pressupostos ni per aprovar-los. D’això se’n diu no servir per a res. Tenim un actor nou vingut, incòmode, però disposat a donar batalla, com es pot veure per la urticària que produeix. Es el grup de Bildu, que s’entesta en facilitar l’aprovació, ni que sigui per a evitar guanyi la dreta més ferotge, en molts anys. Cada vot suma, i superar els 176 és l’objectiu suprem. No hi ha vots mal vinguts, ni inacceptables puix que tots els que son diputats ho son per pertànyer a partits democràtics, i per descomptat, legals. Queda per veure que farà C’s que es troba enfrontat amb ERC, en una mena de batalla per ser més apreciat, més valorat. Uns no volen els altres, en una mena de joc infantil de si t’hi poses tu, en surto jo. Francament davant un tema tant rellevant fa una certa pena veure aquestes batalletes. Al final el que comptarà és el resultat de la votació decisiva. Mai com ara uns pressupostos havien estat tant disputats i tant indispensables. La seva aprovació permetrà iniciar el llarg camí de la reparació de danys i impuls a noves activitats que compensin les perdudes. I si no es troben prou socis pels de 2022, es podran prorrogar sense cap problema. D’aquí la gran importància de sumar majories. Ben aviat, ho comprovarem.