Joan Roma

NOUS ENGANYS. Està vist que els cervells del post procés tenen alguns problemes amb la brúixula i busquen nous enganys per aparentar la continuïtat de la lluita, ni que sigui solament a nivell verbal. Veiem-ne alguns. El primer tracta de la petició d’amnistia per a tots els delictes i per a tots els implicats en el procés. Semblava haver quedat resolt aquest tema, una vegada vista la seva complerta impossibilitat tècnica , jurídica i lògicament política. Doncs, no. A falta de novetats pels programes electorals, s’ha de fer bullir l’olla, fent veure que es proposen coses radicals, imperatives. Simple perfomance, sabent que no porta enlloc. I perquè no és factible? Perquè la Constitució no ho permet, i qui cregui que es pot modificar fàcilment la Carta Magna, que miri les condicions mínimes, com és disposar de les tres cinquenes parts del Congrés i del Senat, per a tirar-la endavant. A partir d’aquí, la resta de tràmits, que no val la pena perdre el temps per descriure’ls. Impensable per impossible. Aleshores, perquè tornar a enganyar ? Algú vol justificar que son els altres que no la volen i ells consideren que ja han donat el pas. Ja està. La pilota està a la teulada d’un altre, i si no hi vol jugar, ells ja ho han fet. Pura i simple infantilesa. Una falsedat més, afegida a tantes altres. Tampoc els partits independentistes han explicat el vot contundent del Parlament Europeu a una esmena defensada per la eurodiputada d’ERC, Diana Ribas, demanant el reconeixement al dret d’autodeterminació de territoris com Catalunya, Flandes, Tirol, País Basc...contundent derrota, per 487 vots en contra, 170 a favor i 37 abstencions. Si algú tenia dubtes, ha quedat radicalment clar que dintre de la UE no hi cap l’aplicació del dret a l’autodeterminació. En cap cas, en cap moment, i mai dintre de la UE. Una altra important rebolcada, ha vingut de la mà de la Comissió de Venècia, deixant clar que no es pot dur a terme cap referèndum d’independència, en cap Estat que no el tingui previst en la seva Constitució. Les condicions fins i tot per a convocar-lo estarien en mans de l’Estat, mai d’una entitat inferior. Cap dels partits independentistes han comentat aquest aclariment de la Comissió que interpreta, vetlla i regula el funcionament dels ordres constitucionals dels membres de la UE. Sense el seu vist i plau, cap iniciativa seria acceptada ni impulsada, ni reconeguda per cap dels Estats membres, ni per cap dels adherits a aquesta Comissió. Acabo amb un nou engany que proposa la CUP per convocar un nou referèndum d’aquí a l’any 2025. Suposo que no saben què posar en el programa electoral que permeti sortir en els mitjans de comunicació i se’ls ha ocorregut aquesta proposta. Així, s’aconseguiria fer cada tres o quatre anys una consulta, referèndum o enquesta, que els permetés sortir a la palestra. Vist el gran nombre d’enganys i falsedats del preprocès, i del mateix procés, estaria bé abandonar aquesta nova tanda, per no fer perdre més el temps a tots plegats. Amb mentides i falsedats no es va mai enlloc.