Joan Roma

JUNTS X CAT , ESTRELLA FUGAÇ . Molt em temo que l’entrada a la vida pública de Junts x Cat, serà molt fugaç a la vista de com fan les coses. D’entrada, constatar que les presses mai son bones, i menys en un àmbit tant ocupat i delicat com és el polític, però si a més, no es tenen manies a l’hora de trepitjar ulls de poll, encara més. Ho dic perquè en molt poc de temps han estat protagonistes d’un bon nombre de tirades endavant que no auguren cap bon final. En primer lloc, perquè dedicar-se a fitxar, persones d’un altre partit, no sol donar bons resultats i menys si es fa de males maneres o si voleu fent ús de males pràctiques. En segon lloc, usurpar el nom que tenia registrat el partit germà, o partit original, no acabarà bé. Les vies empleades son clarament il•legals, i en el seu dia, ho veurem en sentència ferma. En tercer lloc, elegir de candidata una persona, amb una més que segura sentència d’inhabilitació, pot ser agosarat o si volen dir-ho “provocador”, però la política real, no permet aquestes llicències. I és que anar a unes eleccions al Parlament, amb un antic president fugit a l’estranger, després de deixar penjats els seus companys de viatge, vivint a cos de rei, a càrrec de no sabem ben bé quines espatlles, amb un sou esplèndid, i envoltat d’una cort celestial, no és la millor imatge per vendre com prohom d’un país arruïnat per un mal govern, i els estralls d’una pandèmia. I portar de candidata “real”, a una candidata a ser inhabilitada en els propers mesos, pot estar molt bé per un grup d’il•luminats, seguidors fervents de les falsedats del procés, però molt poc pràctic a l’hora de plantar cara a la situació real, a fi de trobar-hi la millor sortida possible. La imatge que m’he fet de la candidata de Junts x Cat, és d’una persona sense manies a l’hora de dir el que li sembla, on li sembla. Es el típic comportament de qui mai ha governat ni coneix les penúries de la gent del carrer. Pot donar explicacions i fer propostes que res tenen a veure amb la realitat del país, ni del govern. Respostes enginyoses i de manual per a fer front als grans reptes de futur. Parlar per a no dir res. En tot cas res de rellevant. Persistir en l’error i no voler veure el fracàs d’un procés que no tenia cap possibilitat de reeixir. I tanmateix proposa persistir en l’estratègia i en l’error, pensant que la independència caurà com fruita madura. Res és important, res és té en compte, a l’hora de pensar en decisions que requereixen del consens del poble català, de l’estat de dret, del marc estatutari i constitucional, del qual formem part, i per descomptat del marc europeu en el que estem immersos. Res de tot això compta, ni condiciona el seu discurs. Es un discurs après, repetitiu, sense cap fonament seriós que pretén mobilitzar la gent, advocant per fets miraculosos que portaran Catalunya cap a la cort celestial. No veig el país predisposat a oblidar la realitat, i deixar-se emportar per tantes fantasies. Més aviat considero la proposta com una estrella fugaç, il•luminadora per un temps, però sense futur.