Monday, December 21, 2020

 

IL.LUMINATS , JUNTEU-VOS ¡¡¡¡ art. Nació Digital Solsona

IL.LUMINATS , JUNTEU-VOS ¡¡¡¡ Si algú tenia algun dubte, ja li ha quedat aclarit al veure els resultats de les “primàries” de Junts x Cat. D’entrada, permeteu-me fer algunes consideracions que venen al cas a la vista de les xifres donades, de manera “oficial”. La primera cosa que sobta és la xifra de militants, adherits, inscrits, o com li vulguin dir: 5.128. Es molt poca gent, molt, molt poca. En els bons temps Convergència deia tenir 25.000, militants. I ara mateix el PSC en té 14.000. Aquest és el partit amb el major nombre de militants, a Catalunya. Una segona cosa a exposar és la baixa participació en una votació “telemàtica”. Es a dir, ningú s’havia de moure de casa . En dos minuts escassos podien complir amb el seu deure o dret. Informen d’una participació del 72%. Aquest percentatge en unes eleccions seria elevat, però en una votació interna d’un partit nou, amb moltes ganes de protagonisme em sembla baix, molt baix. Dit això, tornem al principi. El fet de que tothom es podés presentar, sense avals, sense filtres, sense recolzaments previs, pot semblar molt obert, però suposa crear una mena de Frankenstein de candidatures. Tots els qui portem anys en càrrecs de partit o institucionals, sabem de la importància de buscar equips, més que individualismes. En tota obra política, és bàsic i fonamental el treball conjunt, cohesionat i amb una clara sintonia entre tots plegats. Cas contrari, es va cap al caos, o si voleu cap un guirigall de veus i pensaments, que no permetran un treball d’equip. Doncs bé, el model de Junts x Cat, és aquest. Individualitats de procedències diverses que han vist en aquestes primàries , una manera de buscar cabuda per anar al Parlament. Aquí no hi ha projecte, programa, visió de conjunt. Aquí hi ha un grapat d’il•luminats que creuen tenir l’oportunitat de viure un temps de la política, i el de menys és el projecte. Ajuntats tots, és impensable, vestir un programa coherent i de futur. Aquesta colla s’imaginen tenir el país pendent dels seus moviments, i creuen que amb unes quantes “perfomances” i crides a la rebel•lió, poden mobilitzar el país per a ser la primera força política. No s’han donat compte dels profunds canvis en aquests tres anys de post procés, i encara menys son conscients de les destrosses econòmiques i laborals del mal govern i de la pandèmia. Per això reclamen coses impossibles. Amnistia, referèndum d’autodeterminació, unilateralitat, etc, etc. Viuen en un altre món, en una altra dimensió. Serà interessant veure com s’organitzen i quin paper decideix tenir el fugitiu Puigdemont. No tinc gens clar que gosi encapçalar unes candidatures tant poc realistes com aquestes, amb moltes probabilitats de tenir uns mals resultats. I un fracàs, suposa un desastre de forma immediata. No hi ha projecte ni lideratges per una travessia de desert. Aquest és un moviment improvisat per aprofitar un moment determinat. Sinó surt bé, s’ensorra com un castell de cartes. Aquest és el meu pronòstic. Queda poc per veure el resultat.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?