Tuesday, December 01, 2020

 

EL CONFLICTE MÉS LLARG I MÉS ABSURD - BORREDÀ

EL CONFLICTE MÉS LLARG I MÉS ABSURD. Algun dia em dedicaré a escriure uns quants articles sobre el meu pas per l’Ajuntament de Borredà. En 40 anys de dedicació, son molts els records, les anècdotes i les experiències tingudes com per poder-les reflectir en uns quants escrits. Avui però, faig una excepció per explicar, amb la necessària brevetat, el conflicte més llarg i alhora més absurd que vaig tenir com alcalde, en representació de tot el poble de Borredà. A vegades, voler fer les coses amb el màxim de consens, i de la millor forma per a totes les parts, és entesa per alguna de les persones implicades, com una manera inacceptable contra la qual s’hi ha d’anar per totes les vies possibles. ZONA NORD. A finals dels anys 80, varem veure la necessitat que el poble podés obrir-se cap a noves zones que podessin acollir vivendes amb jardí. D’aquí va sortir la proposta de modificar el pla d’urbanisme que teníem per ampliar-lo cap a la zona nord. Aquesta tramitació que segons la Generalitat es podia fer en sis mesos, ens la va allargar en dos anys més. Al final, però varem aconseguir posar 41 parcel•les, a disposició de tots els interessats. El pacte de l’ajuntament amb els propietaris dels terrenys afectats va seguir la normativa vigent, per la qual ens havien de cedir gratuïtament els vials i un percentatge del total, que varem dedicar a zona esportiva. En definitiva, hi sortíem guanyant tots, perquè ells podien vendre uns terrenys que havien estat rústecs i ara eren urbans, i l’ajuntament aconseguíem terrenys per la zona esportiva, i obrir el poble amb 5 nous carrers. L’acord comportava la urbanització de tot el conjunt, amb subvencions públiques de Diputació i Generalitat, i una part amb finançament privat a raó de 1.550.000 ptes ( 9.300 euros), per cada parcel•la. A cada venda, el propietari rebia el preu fixat pel terreny amb el comprador, i el comprador aportava l’import de la urbanització, a l’ajuntament. Tots contents, tots satisfets. Però no tots acceptaren les condicions, malgrat haver-les acordat i signat amb els propietaris. Un canvi, per defunció, en una de les propietats va comportar un primer conflicte per dues de les parcel•les que a hores d’ara, 20 anys després, no s’han venut. I quedaran per vendre sinó fan l’aportació acordada entre els propietaris i l’ajuntament. Cas de no complir aquest acord, els possibles compradors de les dues parcel•les no tindran accés a la connexió a la xarxa de clavegueram ni a la d’aigua. Tant senzill com això. Si algú creia que les coses s’havien fet malament, podrà comprovar que no va ser així. Aquest primer conflicte es va allargar uns 8 o 10 anys, i ha comportat un resultat tant absurd com que la plena propietat està en mans de les dues persones discrepants, però no les han pogut vendre perquè no poden garantir als compradors la totalitat dels serveis bàsics fonamentals. Si en algun moment es volguessin posar a la venda, no tindré cap inconvenient en comparèixer com reivindicador d’un deute a favor de l’ajuntament de Borredà, per evitar un enriquiment il•lícit, i alhora un perjudici al poble. S’havia dit per part d’una de les persones discrepants que faria efectiu aquest import, una vegada l’alcalde Roma no estès a l’ajuntament. Fa un any i mig que no hi sóc, i no he vist complerta aquesta promesa feta. En qualsevol cas, un conflicte llarg i absurd, perquè la urbanització fou un èxit, i va complir tots els requisits legals. Perjudici per les persones discrepants perquè el preu de les parcel•les vint anys enrere, amb l’actual no té res a veure. Han perdut més de la meitat del valor que tenien en aquells anys. UNITAT D’ACTUACIÓ NÚM. 1 – CAL GALL. L’any 2003, la Generalitat va aprovar les noves Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic ( NNSS) que l’ajuntament havíem plantejat com a nova eina per regular l’urbanisme del poble, en els propers 15 o 20 anys. En aquestes normes, varem planificar 2 noves urbanitzacions: la de Cal Gall ( Unitat d’Actuació núm. 1) i la del Camí de la Roca ( Unitat d’Actuació núm. 2 ). Era la millor via per facilitar la vinguda de noves persones que volguessin construir una casa amb jardí, puix que la zona nord, havia quedat pràcticament ocupada. La normativa vigent estableix que els propietaris dels terrenys afectats, es poden agrupar i fer les obres d’urbanització, cedint a l’ajuntament els vials i zones verdes, així com un 10% d’aprofitament mitjà, en forma de parcel•les. Després poden vendre les parcel•les a qui vulguin, al preu que vulguin. Els propietaris dels terrenys del Camí de la Roca, així ho varen fer, i tothom qui vulgui pot comprar la parcel•la que més li agradi. Es varen fer les cessions obligatòries, i tots satisfets. Aquesta mateixa via era la prevista pels terrenys de Cal Gall. Ningú podia preveure una falta d’entesa entre propietaris perquè l’acord, era la millor opció. Doncs, no. En aquest cas, varen tornar a intervenir les mateixes litigants de la zona nord, fins aconseguir impedir l’acord entre propietaris. La llei preveu que en un cas així, l’ajuntament ha de ser qui executi les obres i les cobri als propietaris. Es el que varem fer. Presa aquesta decisió, l’ajuntament va tornar a trobar tota mena de conflictes, portats per la via contenciosa – administrativa, destinats a contradir totes i cadascuna de les decisions preses per l’ajuntament. Els tribunals han estat ocupats durant prop de 14 anys, en aquesta batalla legal, amb una pèrdua evident d’hores i recursos, aconseguint l’ajuntament, sentències favorables, fins la darrera, del passat 24 de novembre en que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dona la raó a l’ajuntament en el darrer tema pendent de resoldre. Queda la possibilitat de recórrer davant el Tribunal Suprem per part de les litigants però l’ajuntament pot ja procedir a fer la liquidació definitiva de tots els comptes de la U.A núm. 1 ( Cal Gall). Aquest és el conflicte més llarg i més absurd de tots els que ha tingut l’Ajuntament, en els 40 anys de democràcia. Increibles conflictes que han perjudicat a les litigants, en primer lloc, i al conjunt de propietaris, en el segon cas. Com Alcalde, sempre he complert amb la legalitat vigent, sempre he mirat pels interessos del poble, i mai he fet distincions en el compliment de les normatives vigents. Lamento el temps i esforços perduts, en uns conflictes absurds, però els he afrontat amb la dedicació, serietat i rigor que corresponia. L’ajuntament, el poble, tenia necessitat de posar terrenys per edificar. N’hi ha hagut, i n’hi ha per les necessitats presents i de futur. Les obres realitzades d’urbanització han estat sempre de qualitat, i el poble ha obtingut cessions importants, en vials i zones verdes, però també en parcel•les que pot posar a la venda i obtenir-ne uns beneficis, per destinar al que es consideri oportú. Per la meva part, veig tancat un llarg període de conflictes no volguts, contra els quals hem actuat de manera puntual i eficient. Ningú podrà dir que no varem defensar adequadament els interessos del poble de Borredà. Borredà, 30 de novembre de 2020. Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà ( 1991 – 2019 )





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?