Joan Roma

UN NOU DRET CONQUERIT – DRET A LA MORT DIGNA. Quan algú, poc documentat, repeteix el “mantra” de molts independentistes, de que tant li fa que governi el PP com els socialistes, li trec una llarga llista que demostra la seva ignorància, acompanyada de mala fe. Es lògic criticar l’acció de govern, però sempre amb arguments sòlids, i per damunt de tot, verídics. I el progressisme del partit socialista, no està en qüestió, perquè l’ha demostrat en tots els llocs i en tots els períodes de govern. I ja no parlo només del govern central sinó també dels autonòmics, i dels ajuntaments. Va en l’ADN lluitar a favor dels més desvalguts. Posar límits al poder dels més poderosos per a garantir els drets i serveis bàsics dels més humils. Compensar les riqueses amb aportacions que permetin una vida digna als més necessitats, i procurar mantenir i millorar l’estat del benestar. Aquests son els principis elementals de l’acció de govern socialista. Tots sabem que ni és fàcil, ni immediat, però l’esforç i la voluntat , hi són per a fer-ho possible. M’he permès aquesta introducció per a parlar d’un nou dret conquerit. Un de molt especial, molt emocional, i llargament esperat. El dret a la mort digna. La regulació del dret a l’eutanàsia. Qui no ha tingut en el seu entorn immediat, persones estimades que demanaven posar fi a un sofriment estèril, sense poder intervenir ? Qui no ha pensat en tants i tants exemples, vistos a la televisió, amb la ràbia continguda de no poder-hi fer res ? . Aquesta era una petició de milions de persones que trobaven injust, inútil i estèril el sofriment final, sense poder-hi posar fi. Cap de nosaltres vol patir per patir sense cap altre objectiu que esperar el final. Era lògic estudiar i proposar una llei prou garantista com per evitar males pràctiques. S’ha aconseguit. Ha estat una llei molt àmpliament votada, amb les inevitables excepcions del PP, Vox i UPN. La resta, que vol dir, la immensa majoria de l’hemicicle del Congrés de Diputats, va votar-hi a favor. Tenim ja un nou dret adquirit, sumat a tants altres que varen ampliar les llibertats, de la mà del partit socialista i d’altres partits progressistes, però no ens equivoquem. Haver-lo conquerit no vol dir tenir-lo garantit per a sempre més. Ha de ser mantingut i batallat com tants altres, per evitar la seva pèrdua sota un altre govern. Només quan els drets han arrelat tant i tant que ja ningú s’atreveix a tocar-los, vol dir que han esdevingut intocables. N’hi ha pocs d’aquests. Molt pocs, de manera que procurem mantenir governs de progrés per a consolidar els drets obtinguts. I continuem avançant. Queda molt per fer, però si mirem enrere veurem la feina feta, i ens permet ser optimistes de cara els nous drets per adquirir. Aquesta és una de les grans satisfaccions que dona pertànyer al partit socialista.