Joan Roma

PLANTAR CARA A L’INCIVISME. Els qui estan o hem estat, al front d’una institució, ens fixem més en els actes d’incivisme, i les seves conseqüències. Es desmoralitzador veure l’increment de tota mena d’actes contra la propietat privada, i més especialment contra la pública, que per ser de tots, per alguns sembla no siguin de ningú. Per deformació professional em fixo en les noticies que El 9 Nou treu sobre actes d’incivisme i vandalisme en diferents pobles i ciutats d’aquesta demarcació. No son ni més greus ni més reiterats que tants d’altres, en altres territoris del país. En això, sembla haver-hi una certa “normalitat” molt preocupant pel que té d’habitual i permanent. Els costos de reparació son enormement elevats. Vegem-ne alguns. El vandalisme en el material i instal•lacions de TMB ( transports metropolitans de Barcelona) té un cost de 30 milions a l’any. I el que afecta el transport ferroviari de l’àrea de Barcelona, arriba als 15 M / any. El que té el Metro de Barcelona per destí, puja 10 M / any. I la ciutat de Barcelona, destina 8,3 M / any en reparació de danys en elements bàsics del mobiliari urbà. Amb aquestes xifres ens podem donar compte de l’immens dany produït a nivell econòmic, però en aquests danys hi hauríem d’afegir altres derivades, tant o més importants, com retards en el transport per haver fet malbé algun element essencial de seguretat. O necessitat de canviar vagons o màquines per altres, reparar danys en moments especialment complicats, etc. Podríem dir que aquests son els grans damnificats del vandalisme, però n’hi ha d’altres que tot i no ser tant elevats, desfiguren la imatge de molts pobles i ciutats. I els seus autors no s’aturen davant cap lloc ni espai determinat. Tant pots veure guixades i pintades a la seu central de la Universitat de Barcelona, com en alguna de les parets del Museu Episcopal de Vic, espais cèntrics de Ripoll, o en molts altres de pobles i ciutats. El resultat suposa desfigurar, embrutar i malmetre, multitud de llocs emblemàtics que no paren de ser espatllats, pel simple caprici d’uns pocs incívics. D’altres van directament a la destrossa per la destrossa. En alguns casos contra propietats privades, cotxes, motos, bicis, tanques , portes, finestres....sense cap motiu especial, simplement per ànims de fer mal i demostrar que sols i a les fosques ,son capaços de mostrar la seva valentia, i fúria. En moltes d’aquestes ocasions, els elements més febles son el mobiliari urbà, en el seu conjunt: bancs, papereres, contenidors, senyals trànsit, fonts, ...No son conscients que tot el que s’espatlla , s’ha d’arreglar amb el diner de tots. Cada element té costos molt elevats, no solament de compra, sinó de substitució, amb derivacions importants com que mentrestant està espatllat no dona el servei requerit. I molts es farien creus de saber el cost de cada element del mobiliari. De seguida, puja 200, 400, 1.000 euros. Sumat tot, al cap de l’any el resultat son de milers d’euros llençats. Fets malbé per la ximpleria d’uns pocs eixelebrats. Què fer davant aquests fets i actituds ? No hi ha una recepta única, però la via cultural i cívica ha de ser la primera a posar en pràctica. La d’explicar des dels primers anys de vida, el respecte per a les persones, en primer lloc, i per la propietat privada i la pública, en segon lloc. A partir d’aquí, reparació de danys de forma immediata, especialment pel que fa referència a pintades i guixades. L’endemà, millor que al cap de dos o tres dies, l’espai ha de tornar a ser com abans. Una , dues, ...vint vegades, si cal. I si es troba els autors, presentar denúncia i procurar sentències amb reparació de danys, si pot ser anant a fer neteges personalment. L’altra via és convertir-nos tots en agents cívics, vigilants i protectors de tots els espais, com per avisar, intervenir i denunciar aquells comportaments incívics que els posin en perill. Sí, a vegades pot ser desagradable, però dona els seus fruits. A més portem tots un element senzill i pràctic com és un telèfon mòbil des del qual podem captar imatges i enviar-les a cada ajuntament. I aquí sí, poden ser d’utilitat, càmeres de vigilància, en llocs especialment estratègics, per evitar repeticions de danys. Els autors poden anar camuflats però sempre hi ha algun element que pot portar a identificar-los, i portar-los davant els tribunals. Es hora de ser rigorosos i contundents perquè la degradació dels espais , porta tensions i mala vida als qui els han de fer servir. No es poden tolerar ni justificar aquests comportaments perquè son atacs directes a la nostra propietat, a la de tots. Aquest concepte encara no està prou arrelat, però s’ha de tenir ben present que al final, tant les reparacions, com les neteges i substitucions les paguem, amb els nostres impostos.