Joan Roma

LIDERATGES EN MOMENTS CLAU. Tenir en el moment oportú la persona adequada, suposa el millor antídot per a superar les més grans dificultats, i encarar projectes mai imaginats, amb garantia d’èxit. Per raons d’edat i militància, he conegut un gran nombre de lideratges que han estat claus per a iniciar el més llarg i profitós període democràtic de la nostra història. Quan dic conegut, vull dir, haver-los tractat, parlat, discutit i en alguns casos, col•laborat a tirar endavant alguns projectes de país. Parlo d’un moment clau, com fou l’abril del 79, en motiu de les primeres eleccions municipals de la democràcia recuperada. Eren temps de grans esperances, però alhora de grans incerteses, després de 40 anys de dictadura, amb una complicada Transició que va donar llum verda a la convocatòria per a la renovació dels 947 ajuntaments de Catalunya, i amb ells, dels 8.131 de tot Espanya. En aquell moment era essencial, buscar els millors candidats per aconseguir un doble objectiu. Guanyar les eleccions, sí, però tot seguit, ser capaços de no defraudar la gent i aconseguir una transformació radical, en el mínim temps possible. Un fracàs en aquells moments hagués estat fatal per a la confiança i l’arrelament de la democràcia. He de dir que el resultat fou esplèndid. Increïblement encertat, en la immensa majoria de municipis de tot Espanya, i molt especialment de Catalunya. Encara ara, la majoria d’aquells primers lideratges es veuen i es noten a cadascun dels pobles i ciutats. Permeteu-me fixar-me en uns quants de rellevants. La Barcelona de Narcís Serra i Pasqual Maragall, va suposar un esclat d’activitat, modernitat, capitalitat com feia molts decennis no havia tingut. La Tarragona de Josep Ma Recasens, va recuperar l’esplendor de temps passats, i què dir de la Lleida d’Antoni Siurana, o la Girona de Joaquim Nadal ?. Les quatre capitals provincials, unides per un impuls i una frenètica activitat per superar en pocs anys, els 40 anys de tristesa i desídia franquistes. L’empenta d’aquells primers temps, encara perdura, si bé en alguns casos sinó canviem de protagonistes, la perdran aviat. Però, no varen ser només les grans capitals, altres segones capitals com la Manresa de Joan Cornet, La Seu d’Urgell de Joan Ganyet, la Terrassa de Manuel Royes, i moltíssimes altres es varen afegir a un frenètic treball de posada al dia d’infraestructures , equipaments i serveis, com mai s’havia vist, amb tanta eficàcia i poc de temps. Tampoc voldria deixar de banda, l’entrada en pobles petits i mitjans de molts altres alcaldes i alcaldesses que varen completar el quadre de tot el país. Perquè es va poder fer ? Per la conjunció de persones adequades, en el moment oportú, i per uns ànims col•lectius que esperaven i desitjaven veure transformacions en profunditat. Es va encertar en tot i el resultat fou espectacular. On som i què toca fer ? Ens hem de preparar per a rellevar un bon nombre de successors en pobles, ciutats i capitals, per a retornar a temps passats a nivell de dedicació i resultats. No podem tenir a Barcelona una alcaldessa que no dona la talla, però amb ella podem dir el mateix de Girona, pitjor encara de Lleida i Tarragona. D’aquells grans lideratges hem passat a unes mediocritats inacceptables. Podria enumerar un centenar més de pobles i ciutats on es vegeta més que no es governa. I si això és cert, a nivell municipal, què hem de dir a nivell de Generalitat ??? Portem els pitjors 10 anys de la nostra història ( excepció feta dels períodes de conflicte). Personatges mediocres, enfrontats uns als altres, deixant el país fet un desastre. Però, venen eleccions i tenim la persona adequada, per el moment oportú: Miquel Iceta. Em recorda els temps passats en que buscàvem qui podia encapçalar la nostra opció. La varem encertar en gairebé tots els indrets. Doncs bé, per preparació, coneixement del país i les seves institucions, i per ambició de fer-ho bé, seria el millor president de la Generalitat. Ens faria patir a tots perquè imposaria uns ritmes i unes actuacions frenètiques, amb un rigor total, però és el que necessita el país. No podem continuar en la mediocritat, i toca fer canvis tant profunds que només algú no pertanyent als partits de govern dels darrers anys, és capaç de fer-ho. Crec que el moment és oportú perquè la gent està cansada de tants anys inútils, i la situació és tant greu que precisa un lideratge fort, però sobretot, amb garanties. El tenim. Toca, doncs, lluitar per fer-ho realitat.