Joan Roma

FEDERALISME EN CONSTRUCCIÓ. Alguns creuen que el federalisme es construeix de dalt a baix, simplement per obra i gràcia d’un document fundacional, sigui en forma de constitució o conveni entre territoris o estats. La història dels països federals, és molt diversa, i difícil d’aplicar a realitats diferents. Es radicalment diferent la realitat suïssa, de l’alemanya, la canadenca o la australiana, per posar diversos models de països federals. Per això, quan parlem d’Espanya, diem que s’acosta a un model federal, si bé, li queden encara passos per fer, com per ser-ho realment. L’estat autonòmic, va ser un encert, tot i venir des de dalt, i com a resposta a unes aspiracions evidents de territoris amb ànima federalista, per raons de llengua, cultura i europeisme. Es fàcil criticar ara, el perquè de la creació de l’estat de les autonomies, però sent realistes, hem d’estar convençuts que no s’hagués permès, un estat amb tres o quatre territoris “autònoms”, i un immens “resta d’estat”. Tothom hagués intuït uns privilegis per uns, en detriment d’altres. La confrontació estava servida i podia haver estat letal per a tots. El remei trobat, va ser la solució. Es cert que el dibuix hauria pogut ser millor, però també en això, es fa difícil fer la valoració, quaranta anys després. Sigui com sigui, tenim un estat autonòmic, que va suposar descentralitzar i desconcentrar el poder central. Molt o poc ? Segons com es miri, segons com es valori, però la realitat és que hem passat d’un model molt centralista, a un altre, molt autonomista. Ara bé, una de les tares de naixement fou no imputar a les autonomies una major responsabilitat financera. Fer-les dependre tant del govern central, fou un error, i aquest error ha portat a situacions no desitjades, lluny del que ha de ser l’esperit federal. La base del federalisme és que cada administració s’ocupi de les necessitats més properes, perquè les farà més eficients. I en aquesta eficiència, també es va deixar massa lluny, a l’administració local, la més propera de totes. De fet, perquè un estat federal funcioni bé, ha d’haver-hi una perfecte coordinació i compenetració entre ajuntaments, autonomies i govern central. Aquí ens falta reforçar el paper dels ajuntaments, per una banda, i fer més autònomes a les autonomies, com perquè no depenguin tant del govern central, a nivell de finançament. També fer-les més exigents a l’hora d’assumir les competències que els hi son pròpies. Precisament la pandèmia ha mostrat les fortaleses i les febleses del nostre sistema. Massa territoris han volgut ser “manats” en comptes de “manar”. Mal assumpte perquè si un moment és clau per a demostrar les virtuts del federalisme, és en casos d’emergències. Es en moments difícils quan es veu si un govern està preparat per assumir les responsabilitats que li pertoquen o no. I la pandèmia ens ha mostrat a bona part dels governs autonòmics, no prou preparats ni mentalitzats per assumir les competències. Han perdut una ocasió única per avançar cap el federalisme real. No estem encara preparats, per anar més lluny. Aquesta és la dura realitat que ha mostrat la pandèmia. Massa governs, vivien plàcidament dels recursos econòmics, que cada mes envia el govern central, sense preocupar-se especialment per millorar ingressos i assumir noves competències, tot a l’inrevés del que demana un estat federal. I tampoc s’han acostumat a compartir decisions i recursos humans, tècnics, o materials. Aquestes febleses han aparegut, i si se saben valorar i superar, anirem en la bona direcció de millorar un estat autonòmic, amb vocació d’estat federal.