Joan Roma

DIBA, RETORN ALS ORIGENS. Pels no avesats a escurçar noms, cal saber que quan parlem de Diba, ens referim a la Diputació de Barcelona, igual que quan diem Gene, volem dir Generalitat. Doncs bé, divuit mesos després de l’inici d’aquest nou mandat ( 2019), considero oportú fer algunes consideracions a l’entorn d’una administració de segon nivell, fonamental per ajudar als 311 ajuntaments de la província, però molt especialment als mitjans i petits. Creada l’any 1812, en el marc de l’organització territorial d’España en províncies, ha tingut una llarga i profitosa vida, especialment en èpoques molt concretes, com fou durant els anys de la Mancomunitat de Catalunya, o ara mateix, arran la recuperació de la democràcia municipal, amb les eleccions d’abril del 79. No em referiré a la part més allunyada de nosaltres, sinó a la més propera, ni que sigui ja molt extensa com és el període de 42 anys, de democràcia. La conec molt bé, per haver estat un dels primers regidors, a visitar-la i estudiar el seu funcionament, al cap de pocs dies de ser elegit, a l’abril del 79, quan la seu estava en el Palau de la Generalitat. D’aleshores ençà el canvi ha estat enorme, en tots els sentits. En aquells anys, era una eina feixuga, lenta, altament burocratitzada , amb un funcionament rutinari com la immensa majoria dels ajuntaments, procedents de la llarga nit franquista. Poc a poc, es va veure les capacitats que havia desplegat en els anys de la Mancomunitat, i les possibilitats d’actualitzar i modernitzar les seves estructures. De la mà de polítics i tècnics, altament capacitats, i amb una enorme ambició de posar la institució al servei del món local, es va aconseguir fer navegar aquest transatlàntic com si fos un modern creuer. Ha plogut molt des d’aleshores, però puc assegurar que sense aquesta institució, el món local, vull dir el conjunt de pobles i ciutats de la província seria radicalment diferent. Alguns independentistes, poc coneixedors de la feina que ha fet i fa, pretenien la seva desaparició. Per a alguns tot el proposat i creat per Madrid, ha de ser rebutjat i desmuntat. Pobres de nosaltres si això s’hagués produït. Res seria igual. Es la tercera institució en disponibilitat econòmica del país, amb prop de 1.000 milions de pressupost. Per darrere de la Gene, i l’ajuntament de Barcelona. Però, el que li dona relleu és un pacte habitual entre partits, com per garantir la màxima eficàcia i objectivitat en l’ús d’aquest pressupost. Actualment el pacte és entre el PSC i Junts x Cat, criticat per alguns que s’imaginaven al capdavant de la institució, però puc assegurar que en públic i altres en privat, han celebrat aquest retorn als orígens, apartant algunes actuacions partidistes, de temps recents. El funcionament de Diba, hauria de ser copiat i traslladat a la Gene, per aconseguir efectes semblants. Es qüestió de voluntat, constància i recerca d’eficàcia. Si el diner sempre és escàs, com millor es destini, millor per a tots. Aquest és el principi que ha de presidir el funcionament de totes els administracions. I la proximitat. O si voleu la capacitat de modular el govern , en funció de les necessitats immediates. Estem en temps revoltats, imprevisibles, i els ajuntaments es troben davant situacions mai imaginades que precisen recursos que no tenen. I no penso només en els econòmics. En molts casos, és més fonamental disposar de tècnics, i experts en multitud de temes que de diner. Estar al capdavant d’un ajuntament, sobretot si és petit, i saber que cas de trobar-te amb algun gran problema, pots recórrer a una administració seria i rigorosa , et fa estar molt més tranquil i segur. Tots els canvis i adaptacions a les necessitats immediates dels ajuntaments i l’actuació rigorosa i objectiva, bé mereix l’elogi d’un retorn al que han estat els seus orígens i justificació de la seva existència. Queda encara molt per fer, i mai els recursos son suficients, però en l’actual mandat ha estat capaç de mobilitzar recursos de forma ràpida per a situacions urgents, derivades del COVID 19. De fet, molts ajuntaments i residències de gent gran, foren els primers a rebre material, gràcies a l’eficient gestió de Diba. Tot i les crítiques i posicionaments en contra d’ERC, l’actual equip de govern, respon a una manera de fer les coses, similar a la que havíem viscut anys enrere. Els resultats sobre el terreny, son la millor prova de la seva bona gestió.