Joan Roma

AFLOREN ELS NERVIS, APAREIXEN LES CONTRADICCIONS. No podem fer cas a una enquesta, ni a diverses, en aquests temps de voluntat “líquida” com diuen els experts, però hi ha elements per a considerar moviments soterrats que poden comportar resultats inesperats, en les properes eleccions al Parlament. En la darrera enquesta del CIS (centre d’investigacions sociològiques ), s’hi ha inclòs una submostra de 1.000 entrevistes, a Catalunya, amb un resultat “sorprenent i preocupant” per algunes forces polítiques catalanes. Segons aquesta enquesta, el Parlament de Catalunya veuria incrementada la seva fragmentació, amb l’entrada d’algun nou partit, però alhora remou les aigües amb unes projeccions que posen ERC, com a força guanyadora, puja el PSC a segon lloc, seguit dels Comuns Podem, i en quart lloc apareix C’s, seguit de molt a prop per, Junts x Cat, en cinquena posició. No és la primera enquesta que mostra canvis en els primers llocs, però ,en aquesta ,queden més clarificades algunes posicions, que en altres. Quina és la més fiable ? La definitiva, la del 14 de febrer, com sempre, però aquells que mantenien que no coneixien a ningú que s’hagués fet enrere de la seva posició independentista, poden començar a pensar que això no és així. I, realment no ho és. El que no sabem és a quin percentatge afecta aquests canvis, però haver-n’hi n’hi ha i en sóc testimoni directe d’alguns per causes ben lògiques i explicables. N’exposo algunes. Hi ha un cert nombre de persones desencantades, desanimades, o directament emprenyades per la deriva independentista que no ha portat enlloc. Més ben dit, ha portat a un cert caos, barrejat de lluites internes, sense plantejaments de futur. Es difícil saber què decidiran i què faran el dia de les eleccions. Canviar de vot ? Quedar-se a casa ? Veurem. Hi ha un altre grup directament indignat pel pèssim funcionament del govern català i les seves conseqüències, moltes de les quals els han afectat directament. Aquí no parlaria de fugida de l’independentisme, però sí fugida del mal govern. Quan directament han vist anul•lades visites mèdiques, tancament de consultoris i CAP’s, o han quedat , de forma indefinida, en llistes d’espera per analítiques, visites o intervencions mèdiques, han arribat a la conclusió que amb aquesta gent i aquests partits, no es va enlloc. Volen eficàcia, per davant d’independència. Tenim un altre grup més analític i reflexiu que ha vist el panorama nacional, estatal, europeu i mundial ,totalment indisposat a qualsevol moviment que tingui per origen la vulneració de l’estat de dret, l’incompliment de les regles de la Comissió de Venècia, i les regles de joc democràtic que ha d’imperar en tots els membres de la UE. Pot ser un grup al que li quedi clar que el futur passa per aprofundir l’autogovern i portar-lo cap a un sistema federal. Quin volum representa cada grup ? De moment, no s’hi ha posat xifres, però l’important és comprovar que existeixen, i que no repetiran mimèticament el que varen votar en anteriors ocasions. Ja no hi ha la repetició ni fidelitat permanent del vot, sinó la decisió en funció de factors diversos, alguns d’ells molt recents en el temps. I, diguem-ho també. Les baralles internes, els trencaments i els aprofitaments d’estats emocionals, tenen els seus dies comptats. Veure com alguns volen treure profit d’actuacions passades, acabades amb fugides a l’estranger, abandonant companys de viatge i sense reconèixer cap engany ni error, ja no cola. Tot té un principi i un final, i creure en profetes i il•luminats, per a fugides endavant, és cosa del passat. El futur necessita altres objectius, altres lideratges.