Joan Roma

1 – O, NINGÚ VA COMPLIR . Tres anys després de l’ 1-O, persisteixen les imatges de demonització de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i la beatificació dels Mossos d’Esquadra. Van actuar en un fals repartiment de “rols” com policies dolents, front policies bons, quan al final, diguem-ho clar, ningú va complir el rol que hauria d’haver dut a terme. Encara no coneixem totes les interioritats del procés, però sí bona part dels preparatius i dels qui formaven part de l’estat major o sanedrí. El resum és que una colla d’il.luminats, varen emprendre un camí, portats per suposicions, improvisacions, il•luminacions, que res tenen a veure amb la realitat de la política, i encara menys amb la realitat de la geoestratègia mundial. Son difícils de qualificar perquè sembla del tot increïble, en persones adultes, i amb un mínim de cultura, podessin emprendre una via, vulnerant l’estat de dret, en un Estat plenament democràtic. Sinó fos perquè ho hem viscut, no ens creuríem el que volien fer. Però, la ignorància és agosarada, i la prepotència, encara més. Fruit d’aquesta conjunció de factors, es va voler imposar una consulta – referèndum, sense cap cobertura legal, després de la vergonyosa sessió del Parlament de Catalunya, dels dies 6 i 7 de setembre de 2017. En un país, millor governat, el govern central hagués emprès la via de l’aplicació de l’article 155, la matinada del dia 8 de setembre, per deixar clar que un estat de dret, no permetrà mai, la vulneració del Reglament del Parlament, de l’Estatut i la Constitució. Però, estàvem mal governats, a nivell d’Espanya i a nivell de Catalunya, i el resultat el varem veure ben aviat. Incapaços de desmuntar la consulta del dia 1-O, es va emprendre la pitjor via per impedir-lo: actuar, en calent, el mateix dia de les votacions. Precisament el que buscaven els membres de l’estat major. Les imatges de les intervencions en menys de 200 col•legis electorals, dels 2.243 existents, varen ser suficients, per a poder demostrar la violència d’uns, i el victimisme d’altres. I en aquest paper, va tocar la pitjor sort a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional. Foren ells els qui hagueren d’actuar, quan el més raonable , el més intel•ligent hagués estat, el que havia proposat dies abans Miquel Iceta. Donar-los festa, deixar-los anar a veure els seus familiars, o si voleu, organitzar un campionat de mus, en els vaixells, ancorats en el port de Barcelona. Si el dissabte a la nit, no s’havia aconseguit desmuntar la celebració de la consulta, deixar-la fer, tal com es va fer el 9 – N, i ja està. Al cap i a la fi, no tenia cap cobertura legal, ni comportava cap modificació de l’estatus polític. Era una mobilització més, que hauria estat menor si no fos per tot el que va passar aquell dia. I sí, a unes policies els va tocar intervenir, seguint ordres absurdes dels seus comandaments, i no em refereixo als comandaments policials, sinó dels polítics. Amb uns polítics més intel•ligents, les ordres no s’haguessin cursat. Però, és que al costat d’unes, provinents de Madrid, n’hi hagueren altres, procedents d’aquí, en que reclamaven als Mossos exercir les funcions de policies bons. Res de violència, res d’intervencions dures o contundents, ni que fossin verbals. Havien de quedar bé, i el millor era enviar parelles a cada poble o col•legi electoral, i abans d’entrar demanar “ si entrem i volem intervenir les urnes, eh que oposareu resistència ???”. Resposta, sí. Vale, doncs, ens quedem aquí a fora. O més clars encara, podien exercir funcions informatives d’on es trobaven els col•legis electorals , a votants despistats. I perquè no, fer d’agents d’informació, anunciant la possible vinguda dels policies dolents, als membres de la Mesa. O recomanar no deixar sols als de la Mesa, a l’hora de dinar perquè no tindrien excusa per dir que no havien pogut incautar-se de l’urna, amb només un parell de persones dintre el col•legi. Tot això, i més es va donar, en aquell nefast dia, en que tres cossos policials, mal comandats, a nivell polític varen haver de fer feines que no els pertocaven, una vegada iniciada una mobilització ciutadana, consistent en una votació. Si la intel•ligència hagués prevalgut, l’1-O, hauria estat copia exacte del 9 – N. Però, gent d’aquí i d’allà, volien les imatges que ens han mostrat centenars de vegades a TV3. En canvi, ni una sola vegada han repetit les imatges, de la pitjor vulneració de la legalitat , en la història de Catalunya, dels dies 6 i 7 de setembre de 2017, en el Parlament de Catalunya.