Joan Roma

NO CONSCIENTS DEL SENTIT DEL RIDÍCUL. He arribat a la conclusió que hi ha persones a qui el sentit del ridícul no les afecta, perquè senzillament no el tenen. Deu passar com qui no sent el gust, el tacte o diverses qualitats olfactives. Una carència de naixement, o creixement. En aquest cas, seria clarament adquirit en l’edat adulta, per contagi amb altres elements amb carències similars, de manera que tots plegats en fan ostentació com si fos una virtut, en comptes d’una carència. Ho dic perquè portem uns anys d’una autèntica exhibició del ridícul, en proporcions estratosfèriques, posant en qüestió el que es deia dels catalans, en èpoques passades. Gent seria, introvertida i formal, exemple de seny i molt poc exhibicionista. Els anys passen, i amb ells, els hàbits i tradicions. Estem en un altre món, en una altra realitat. I posats a canviar, ho fem a batzegades. Res de poc a poc. I al més alt nivell, perquè tothom es doni compte que Catalunya és una altra cosa. Ja no tenim complexes, podem parlar sense embuts, i guardar les paraules del president Terradellas, en un racó per a estudiosos. Ara i aquí, fem tot el contrari del que va predicar. En el pòdium hi tenim una colla immensa, batallant per les primeres posicions. Es fa difícil triar i premiar, però per raons de càrrec, hi haurem de posar els presidents Puigdemont i Torra, tot i que al seu costat hi ha càrrecs que bé mereixerien llocs d’honor. Però, vaja, hem de triar i posar alguns exemples per veure de què va la cosa. Ens diu , cada dos per tres, el president Puigdemont que es troba a l’exili, per culpa de les carències democràtiques de l’estat espanyol. Mostra les penalitats que passa en un petit palau, sense poder tornar a casa, amb un petit sou que ni tant sols supera els nou mil euros mensuals, entre unes coses i les altres, i que un dia tornarà. De fet, ja va dir que tornava, però després es va fer enrere, per evitar maldecaps als Mossos, més que no pas a ell. El president Torra, ens ha deparat moments molt èpics, plens de valentia i desobediència a les forces del mal, conjurades totes contra ell. Jutges perseguidors, lletrats poc preparats, partits covards, Parlament inadequat, ... Ell sol contra tot, i contra tots. Volia desobeir però no l’han deixat. Ha marxat per evitar a Catalunya mals majors, però seguirà batallant. No el faran callar mai. I sí se’n va, i no renuncia a la gran pensió d’antic president, perquè li servirà per continuar la batalla, fins i tot contra els seus mateixos. Perquè tampoc sap ben bé quins son els seus !!! Si anem cap a peces menors, es fa difícil triar. Costa explicar a qui ens ho demana, qui exerceix de president perquè la cadira està buida. Si Torra no va poder ocupar el despatx de president, tampoc Aragonés pot ocupar el seu, de manera que el Palau de la Generalitat es va buidant, i no sabem si al final, servirà simplement per a tenir-hi uns quants guies turístics. De moment, tenim un vicepresident en funcions de president, però deixant clar que no exerceix de president perquè el president l’han fet fora per un acte d’injustícia i no el recuperarem fins no haver fet les noves eleccions i puguem triar un altre president que no sabem si dependrà dels dos antics, acomiadats per la porta del darrere. Les eleccions sembla seran el 14 de febrer, dia dels enamorats, per a demostrar que a Catalunya un partit, es pot partir en tres i malgrat tot, estimar- se. Per això, Junts x Cat, està en sintonia amb el PDEcat, i amb el Partit Nacionalista de Catalunya ( PNC) per veure si per separat els permet, facilitar l’acord l’endemà de les eleccions. Son noves estratègies que en altres indrets no han sabut o pogut dur a terme. Aquí sí. I demostrarem que podem continuar barallant-nos amb els socis de govern, si arribem a sumar. I sinó sumem, sabrem buscar l’endemà qualsevol altre soci, que prometi mantenir les cadires que ara ocupem. Si algú creu que això son posicions ridícules és que no ha fet cap curset via telemàtica, sobre les noves estratègies , en el món de la política innovadora. I no heu vist encara fins on podem arribar !!!