Joan Roma

CÀMERES I SEGURETAT. He llegit en aquestes pàgines d’ El 9 Nou, diverses propostes per instal•lar càmeres de vigilància en urbanitzacions, nuclis de població o fins i tot, en territoris més amplis, com a resposta a reiterades accions delictives. Posa dels nervis patir robatoris a la casa pròpia o a d’altres de properes perquè dona una sensació d’inseguretat permanent. I no és tant pel que s’emporten, com la ràbia que produeix el fet de que algú entri a casa teva, regirant i maltractant tot el que hi tens. Es lògic buscar la seguretat contra aquestes accions, però no s’ha trobat encara la solució definitiva. Ho dic per pròpia experiència, després d’haver assistit a diverses reunions, amb experts en seguretat, per mirar de trobar la millor prevenció contra aquestes accions. Els delinqüents evolucionen al mateix ritme que ho fa la tecnologia preventiva. D’aquí les dificultats per a fer-hi front amb eficàcia. Anys enrere, els delinqüents especialitzats en entrar a cases, solien voltar amb furgonetes, amb prou capacitat com per a poder carregar multitud de coses per revendre. Ara , tot ha canviat. Pot haver-hi encara el típic lladre habitual, que carrega tot el que troba, pensant en petits guanys, actuant sobre un territori determinat. Però, les noves modalitats no tenen res a veure amb aquestes velles accions. Ara, hi ha colles organitzades, del país o de fora, que actuen amb gran rapidesa i mobilitat, de manera que en un dia o nit, poden actuar en mitja dotzena de llocs, i desaparèixer, durant una llarga temporada. Aquests malfactors van amb vehicles llogats legalment, o robats el mateix dia, per no donar temps a ser detectats per les càmeres de vigilància, perquè no hi ha hagut temps de formalitzar el robatori. Les colles estrangeres han arribat a planificar les accions, per dies o setmanes, i tot seguit tornar al seu país o anar a un altre a continuar les accions. Això no permet seguir pistes habituals ni trobar indicis de persones que han estat aquí, uns pocs dies, i prou. I dintre aquestes colles pot haver-hi antics professionals de forces policials, amb prou experiència com per a poder actuar amb una gran i refinada professionalitat. De tant en tant es té coneixement de l’existència de grups procedents de països de l’est, vinguts per a accions ràpides i molt detallistes. Res de televisors, mobles, ordinadors, o altres estris pesats i difícils de vendre a preus raonables. Van directament a trobar diner, joies o algun altre element petit però gran valor, fàcil de col•locar. La resta no els interessa. Quin efecte tenen les càmeres de vigilància ? En alguns casos tenen un caràcter dissuasiu en el sentit de no voler ser captats, ni que sigui passant per aquell lloc, ara bé, fer saltar les alarmes per detectar una matrícula d’un vehicle robat, és molt inusual, pel que abans he explicat. Els professionals saben que no poden circular en vehicles denunciats, de manera que o en tenen un de “net” o el roben una estona abans, i l’abandonen una vegada feta la feina. D’aquí la baixa efectivitat de les càmeres en la detecció de vehicles sospitosos. Què fer, doncs ? El més efectiu és protegir bé la propietat, sobretot la que es troba apartada d’un nucli urbà. Però tant en un cas com en un altre, l’assessorament d’un expert en seguretat pot blindar la propietat suficientment bé, com per persuadir a qui hi vulgui entrar que tindrà massa feina. I si veuen que han de fer servir massa eines i perdre massa temps, aniran a un altre lloc que vegin més fàcil. I no badar mai, perquè hi ha robatoris ben planificats, però molts son de forma improvisada. Una badada pot costar una entrada, per part de qui volta a veure què troba. I com en tot, la combinació de diverses mesures, sol ser la millor solució. Primer la pròpia prevenció, després , l’ús de les noves tecnologies , combinades amb la vigilància conjunta en llocs on tots ens coneixem. Avisar sobre presències desconegudes, prendre imatges de vehicles no habituals, o demanar directament què busquen o a qui busquen. No és fàcil aconseguir la plena seguretat, però almenys acostar-s’hi tant com es pugui, ha de ser l’objectiu. Un objectiu complicat, pel que he pogut comprovar al llarg de molts anys de contactes amb experts.