Joan Roma: TERCER ANIVERSARI - art. blog i endavant digital. TERCER ANIVERSARI. Aquest any, el Parlament de Catalunya, celebra els 40 anys de la seva recuperació, que coincideix amb el TERCER ANIVERSARI DEL PITJOR ATEMPTAT A LA DEMOCRÀCIA PARLAMENTÀRIA, PERPETRAT EN LA SESSIÓ DELS DIES 6 I 7 DE SETEMBRE DE 2017. Estimats lectors i lectores, segur heu vist centenars de vegades les imatges de les greus intervencions policials, en la jornada de la consulta de l’1 d’octubre. Unes intervencions absolutament errònies i desproporcionades que varen donar les imatges que els promotors, buscaven. Un exemple clar d’estupidesa política, molt pròpia d’un govern del PP. Però, segur no heu vist, la repetició de les jornades parlamentàries dels dies 6 i 7 de setembre. La que hauria de ser “la televisió de tots”, es converteix en la televisió d’una part, la independentista, amagant tot allò que pugui causar desengany o indignació. TV3 ha estat l’eina fonamental de difusió del procés, i flagell contra el govern central i els partits defensors de l’Estatut d’Autonomia i la Constitució. Per això, no heu vist ni veureu cap imatge de la sessió del Parlament, perquè avergonyeix a tot demòcrata, pensi com pensi. No tenen raó els antics presidents Rigol, Benach i Núria de Gispert, quan afirmen que la presidenta Forcadell es va limitar a deixar parlar i aplicar el Reglament. En absolut. En aquella sessió la presidència es va posar del costat de 72 diputats, en contra dels altres 63. No va actuar com a presidenta, sinó com a defensora de part. Vull recordar, d’entrada, que els anteriors diputats, vàrem aprovar un Reglament del Parlament, en el qual es deixa clar que per a tramitar i votar determinats temes rellevants, fa falta disposar dels dos terços de la representació de la Cambra. Es a dir, només si es compta amb 90 diputats, determinats temes poden ser tramitats, debatuts i votats. Es lògic, aquí i en la majoria de parlaments del món. Es una garantia democràtica per evitar canvis constants, en les regles de joc. Doncs, bé, en aquella sessió, amb només 72 diputats, es varen tramitar, debatre i votar, temes de gran rellevància, vulnerant els drets de tots els diputats de l’oposició, amb el beneplàcit de la presidència i la majoria de la Mesa. Es més, en molts moments, qui decidia i emplaçava a la presidenta a no acceptar torns de paraula o peticions de documentació, era Marta Rovira, en funcions de portaveu del grup majoritari Junts x Sí. Tant greus foren les irregularitats d’aquella sessió que podem afirmar que durant dos dies, es va suspendre la democràcia en el Parlament. Sense oposició no hi ha democràcia plena, i en aquella sessió, de forma planificada i reiterada es varen suprimir torns de paraula, però més greu, es varen desestimar les peticions de disposar d’informes dels lletrats del Parlament, que avalessin o no, les propostes de resolució. I encara més greu, tampoc s’acceptà la petició de dictamen de la Comissió Jurídica Assessora ( CJA), una mena de tribunal constitucional català. Més encara, es tramità per lectura única, el text de les Lleis de desconnexió, quan només es pot fer, en casos menors, amb acceptació de tots els grups parlamentaris. Així ho dictaminà el Tribunal Constitucional, mesos més tard, i així es varen manifestar els Lletrats del Parlament i la Comissió Jurídica Assessora, confirmant la vulneració d’un bon nombre d’articles de l’Estatut de Catalunya i la Constitució espanyola. Estem en el TERCER ANIVERSARI d’aquells fets. Mai, mai més, es poden repetir, perquè en democràcia es poden defensar totes les idees i propostes, complint amb els preceptes d’un estat de dret. Qui cregui que pot trencar el jurament fet, i emprendre camins il·legals, toparà amb les mesures contemplades en la Constitució, defensora dels drets i deures de tots els que la tenim com a norma general.