Joan Roma

SOLUCIÓ ALS CAMINS PÚBLICS. Aquest estiu hem vist com unes quantes pluges torrencials poden provocar danys immensos en qualsevol terme municipal. De fet, aquest és un dels pitjors maldecaps per a tots els ajuntaments de pagès, o del món rural, si volem ser més precisos. El manteniment dels camins públics és una d’aquelles competències poc clares. Per una banda, si son públics, algú els ha de mantenir, i aquest algú, sempre acaba sent l’ajuntament i no el consell comarcal, ni la Diputació , la Generalitat o el govern central. Els ajuntaments, mal finançats, no es poden fer càrrec d’aquest manteniment perquè en alguns casos parlem de dotzenes de quilòmetres. Fa anys, molts anys que es reivindiquen solucions. En diverses reunions, personalment havia defensat, que cada ajuntament rural, obtingués un ajut anual per manteniment de camins públics, a raó de 500 euros / quilòmetre . Qui havia d’aportar els diners? : el govern central i la Generalitat, a parts iguals. No ens en varem sortir, tanmateix aquest any hi ha hagut un canvi significatiu. Per una banda, la Diputació de Barcelona, ha fet aportacions importants a tots els ajuntaments de la província, i per altra, la Generalitat, via Consells Comarcals, també ha fet aportacions rellevants, segurament promogudes per la proximitat d’eleccions al Parlament. Sigui com sigui, el model d’aquest any, hauria de ser vàlid per anys futurs. Estaria bé que la Diputació mantingués aquests ajuts directes, en funció dels habitants i l’extensió del terme municipal, i la Generalitat, ho fes, via Consells Comarcals, com per poder aplicar un programa de millores, concentrant inversions en els de més rellevància municipal i comarcal. Això, sí, que cada ajuntament tingui estudiats i aprovats, els camins públics com per evitar discussions i malentesos entre els que son públics i els que son privats. Els privats han d’anar a compte dels seus propietaris. El que em temo és que els ajuts d’aquest any siguin excepcionals, per la presència de la pandèmia, per una banda, i la proximitat electoral, per l’altra. Es el que s’ha d’evitar. Alcaldes i Consells Comarcals haurien d’unir esforços per a garantir la continuïtat d’aquesta doble injecció de diner. Sinó, és impossible tenir camins transitables, i sinó ho son, difícilment la gent es queda en el territori. Es un dels serveis bàsics elementals, en el món rural. Joan Roma i Cunill