Joan Roma

REACCIONS VENJATIVES, DESPROPORCIONADES ? Els partits independentistes, i l’àmbit que anomenem, genèricament, com sobiranista té per costum batejar qualsevol actuació judicial com a “venjança” o desproporció. Així ho ha considerat en tots i cadascun dels expedients judicials oberts, sentenciats o no. El darrer cas, és per la desobediència del president Torra, en matèria de retirar pancartes de la seu de la Generalitat. Per a tots aquests defensors, de la desobediència, no és de rebut condemnar-lo a una pena d’inhabilitació. Ho troben desproporcionat. Es pot estar més o menys d’acord amb aquesta opinió, però és que som un país donat a incomplir per incomplir. I si la llei estableix la prohibició de tenir símbols partidistes en espais públics, s’ha de complir. Sinó agrada, es canvia la llei, si es disposa de suficient representació parlamentària, i sinó, toca complir-la. Aquí, a Suïssa i a Austràlia. He estat representant electoral del meu partit, gairebé durant 40 anys, i a cap representant se’ns acut protestar per resolucions de la Junta Electoral de Zona, respecte a fer retirar cartells, pancartes o altres símbols posats en un col•legi electoral, o en un edifici públic. Tots coneixem el contingut de la llei electoral, i tots som defensors del seu compliment. Faltaria més. Aleshores, com es pot defensar que tot un president de la Generalitat se la pugui saltar, per simple caprici, i jugar el joc dels insensats, de posar i treure pancartes partidistes del principal edifici institucional del país. Es indefensable, i fan bé els tribunals de sancionar les infraccions. Es que l’alternativa suposaria l’imperi del caos. Qualsevol partit o particular podria decidir posar cartells o pancartes a l’entrada de qualsevol local electoral, o d’ajuntaments, consells comarcals, departaments....o anar més lluny, i posar grans anuncis al davant mateix. Les lleis s’han de fer complir, sinó millor derogar – les. I les lleis s’han d’aplicar a tothom per igual, sense excepcions, oimés quan qui les incompleix és un representant públic. Precisament el qui hauria de donar exemple, es converteix en exemple del seu incompliment. Impensable. I ara parlem de pancartes, però és que podem parlar de reglaments, o d’altres lleis de més rellevància , les quals podrien ser interpretades o vulnerades a gust del consumidor. Si estem en un estat de dret, és perquè es fan lleis, amb l’obligació de fer-les complir. Sense lleis, no hi ha democràcia, impera el caos. Així, doncs, és evident que passarem a la història per un president inhabilitat per una futilesa. Culpa d’ell, no de la llei. Es increïble el grau d’insensatesa d’aquest president, però segurament suposa una bona solució la seva inhabilitació perquè posarà fi al pitjor mandat de la història de Catalunya. Es hora de fer foc nou, convocar eleccions i aconseguir una composició diferent del Parlament com per a poder conformar un nou govern operatiu i eficient. No podem continuar sota l’imperi de la mediocritat i les baralles. El canvi és urgent i en profunditat.