Joan Roma

QUINA PÈRDUA D’ESFORÇOS I TEMPS ¡¡¡ Quan es compleixen tres anys dels fets més greus en la història del Parlament de Catalunya, duts a terme els dies 6 i 7 de setembre, per a preparar la consulta de l’1 d’octubre i tot el que vingué després, em demano si algú serà capaç de reconèixer l’enorme pèrdua d’esforços i temps que van suposar els preparatius, per arribar a una situació de fracàs total, de les promeses fetes. Ara, ningú vol recordar ni assumir, la responsabilitat d’haver impulsat mocions , concentracions, mobilitzacions , plens extraordinaris per aprovar tota mena de propostes que tots sabíem no servirien per a res. Vaja, no sé si els signants de peticions de plens extraordinaris, per a debatre i votar mocions, a favor de la independència, s’imaginaven que aquells acords tindrien alguna validesa ? Si s’ho imaginaven ben poc coneixen com funciona un estat de dret. ¡¡¡ A la vista de la situació actual, hi ha dies recordo les ànsies per discutir i aprovar mocions, amb uns redactats plens de retòrica i peticions absurdes, que cada dos per tres, impulsaven les entitats i partits sobiranistes. En comptes d’ocupar el temps, en coses útils, s’havia de dedicar esforços a la causa. Una causa perduda des del primer moment en que els capdavanters no volien reconèixer l’existència d’una democràcia plena i consolidada, que no pot permetre que uns, parlin en nom de tots. Es pot fer molt de soroll, però mai subordinar els drets de tots els ciutadans, a les ànsies d’una part. I així anem i així estem. Tots aquells alcaldes, tots aquells regidors, que aprovaven qualsevol text, impulsaven qualsevol acord, viatjaven a qualsevol indret, s’ajuntaven per a fer grans proclames, estan callats. Tot el que havien impulsat, tot el que havien defensat, se n’ha anat en orris, i cap d’ells vol reconèixer els enganys de les promeses fetes. La mateixa existència de l’AMI, no ha servit per a res, però no s’atreveixen a dissoldre-la. Portem 10 anys de convulsió i fugida endavant. Res de positiu n’ha sortit, al contrari, tenim un país semi paralitzat, tensionat, i desorientat. Sense capacitat d’autocrítica, ni retorn a la normalitat, per por de perdre posicions. Ara, toca esperar els resultats de les noves eleccions, sense plantejaments ni aspiracions de progrés. Simples tàctiques de contemporització. I els ajuntaments ? Deixats a la seva sort, una vegada ja no son útils per a sacsejar el panorama polític. Quin desolador paper van fer tots aquells que exigien fermesa i decisió, per a convertir els plens municipals en fòrums de crides a la desobediència i a sortir del marc legal. Quanta gesticulació per a res ¡¡¡¡ Quan engany a tanta gent de bona fe ¡¡¡ Quin poc respecte a l’estat de dret ¡¡¡