Joan Roma: PROLIFERACIÓ DE LOCALS BUITS. Diverses son les causes, però amb idèntics resultats , a pobles i ciutats. Les plantes baixes, abans dedicades a locals comercials, van tancant i deixen un panorama desolador , en forma de portes tancades, espais bruts, rovellats, abandonats. El pas del temps no dona ànims a la reobertura, ni a la transformació cap altres activitats, a no ser que entre tots busquem solucions adients. I la solució més adient que se m’acut, és la modificació dels POUM’s ( plans d’ordenació urbanística municipal ) , autoritzant la reconversió dels locals comercials, en habitatges. Perquè no ? A grans mals , grans remeis. Per raons dels càrrecs que he ostentat, em fixo molt en les visites a capitals de comarca, com va afectar la crisis econòmica de 2008 , en el tancament de locals comercials, i en com està afectant la pandèmia. En els dos casos, l’afectació ha estat immensa, però a les dues causes se n’hi ha afegit una altra d’externa, tant o més decisiva: la compra on – line, que ha vingut per quedar-se, i suposa un canvi brutal en les formes de compra, especialment per part de les joves generacions. Les velles generacions tenim uns hàbits de compra presencial, i de forma habitual, en comerços tradicionals, on apreciem la proximitat, la relació comerciant – client, i fins i tot fem “pàtria” per evitar el tancament de botigues de tota la vida. Aquesta relació es va perdent a mesura que van pujant les joves generacions, i amb elles, s’imposa la compra per Internet, on es pot trobar de tot, a nivell mundial. Es brutal el canvi en aquest món, pel que té de rapidesa i adaptació a les necessitats de la clientela. També de preus. No han de competir pagant lloguers ni personal. Competeixen amb clars avantatges, contra un comerç tradicional que troba més i més dificultats per sobreviure. I la jubilació, un problema d’adaptació de local, una modificació del lloguer o una nova crisis...produeix tirar la tovallola, i tancar. I així van tancant, més i més locals, fins arribar a un panorama desolador en àmplies zones de grans pobles i ciutats. En les meves visites per capitals de comarca, constato el que descric, i només cal passejar-se per Berga, Ripoll, Puigcerdà, La Seu, Manresa, i també Vic, per veure els efectes de les crisis i les compres per Internet. Carrers Majors, Places, carrers comercials que abans bullien d’activitat, van tancant locals, omplint d’imatges d’abandonament, espais privilegiats. Alguns ajuntaments i associacions de comerciants, han intentat promoure la recuperació de locals, però els resultats solen ser decebedors. No es pot lluitar contra determinades tendències, i algunes han vingut per quedar-se. Almenys per un llarg temps. Què fer mentrestant ? El millor és evitar la sensació d’abandonament i soledat. Considero millor permetre posar un habitatge on abans hi havia una botiga perquè tindrà un doble efecte beneficiós. Per una banda, el propietari podrà rebre un lloguer, i per altra, posarem en el mercat milers de nous habitatges, en llocs molt necessaris. I posarem vida on s’ha perdut. Veure carrers i places buides, produeix tristesa i desolació. Si obrim habitatges, hi haurà vida, moviment, entrades i sortides, i de tant en tant, alguna activitat s’hi mantindrà o s’hi instal·larà , siguin bars, perruqueries o d’altres que no poden ser servides per Internet. Sincerament, aquesta situació de tancament de locals, ha de ser presa en consideració, a nivell de país, perquè afecta tots els pobles i ciutats. Ha d’haver-hi , doncs, un debat i una reacció per a facilitar solucions, i des del meu modest punt de vista, la millor passa per aquesta reconversió cap al sector de l’habitatge de lloguer. No sé de quants milers estem parlant a nivell de país, però de ben segur incidiria sobre el problema global que tenim, en qüestió de demanda i preus. LOCALS BUITS